Aquesta setmana, l’Anoia ha tornat a viure l’amenaça més temuda de l’estiu: el foc. L’incendi de Sant Pere Sallavinera, amb 130 hectàrees cremades entre camps i bosc, ha estat un avís contundent de la fragilitat del nostre paisatge i de la urgència de reforçar els mecanismes de prevenció i resposta davant els incendis forestals. No és només una qüestió de preservar hectàrees: és defensar la vida, el patrimoni i el futur d’una comarca que, any rere any, veu com el canvi climàtic i l’abandonament rural multipliquen els riscos.
En aquest context, la notícia de la construcció d’una nova base regional dels Agents Rurals a Igualada és molt més que una inversió en infraestructures: és una aposta institucional per situar la comarca a l’epicentre de la lluita contra els incendis i la protecció del medi natural.
El nou equipament, que s’ubicarà al Pla de la Massa, acollirà fins a 30 agents i 14 vehicles, i serà referència per a la Catalunya Central i el Penedès. Aquesta base, la primera que es construeix sota el nou Pla de Bases del Cos d’Agents Rurals, simbolitza la voluntat de dotar el territori dels recursos humans i materials imprescindibles per actuar amb rapidesa i eficàcia quan el foc amenaça.
Però la prevenció no és només una qüestió de dispositius i tecnologia. És, sobretot, una responsabilitat col·lectiva. Les agrupacions de defensa forestal (ADF), la coordinació entre Bombers, Protecció Civil i Agents Rurals, i la implicació dels ajuntaments són peces clau per reduir el temps de resposta i limitar els efectes dels incendis, cada cop més virulents i imprevisibles.
Cal intensificar la vigilància, la informació i la sensibilització ciutadana, especialment en dies de risc extrem, i garantir que tothom sap com actuar per protegir-se i protegir el seu entorn.
Com a societat, tenim el deure, també, d’educar les noves generacions en el respecte i l’estima pel medi natural. No n’hi ha prou amb apagar focs: cal evitar que comencin i, sobretot, cal estimar i conèixer el territori per defensar-lo com es mereix.
