Aquesta setmana publiquem un reportatge sobre un capítol desconegut de la memòria històrica, vinculada a un jove igualadí de només 17 anys, respecte la Guerra Civil. Malgrat que alguns intenten esborrar-la o no donar-li ni la més mínima importància, sempre creurem que la necessitat de mantenir viva la memòria històrica és crucial per a la comprensió de la identitat i l’evolució de la nostra societat.
Conèixer i recordar els errors del passat és essencial per evitar que es repeteixin en el futur. Fer-ne referència, quan sigui necessari, actua com un recordatori constant de les conseqüències negatives de certes accions i polítiques, ajudant a crear una societat més justa i equitativa, quelcom d’especial incidència en l’actualitat, amb l’auge de l’extrema dreta, a Espanya i també a Catalunya. Convé tenir en compte que una societat que reconeix i reflexiona sobre el passat és més propensa a valorar i protegir la democràcia i els drets humans.
L’ensenyament de la història, especialment dels esdeveniments més controvertits o dolorosos, és vital per a la formació de ciutadans informats i crítics, com s’ha demostrat en molts països europeus que van patir la Segona Guerra Mundial. La memòria històrica hauria de ser una part integral del sistema educatiu d’un país -encara avui amb ferides obertes- per assegurar que les noves generacions comprenguin el context i les lliçons del passat. A més, recordar, com en el cas al qual fem referència aquesta setmana, d’un soldat que va marxar d’Igualada amb només 15 anys i va morir dos anys després en un camp de refugiats francès, significa també documentar la història de persones que han estat marginalitzades o silenciades, i això és una manera d’empoderar-les. Els dóna una veu i un reconeixement que es mereixen. Tant com qualsevol altra persona. Mantenir viva la memòria del passat és essencial per a la salut moral i cultural de qualsevol nació.
