Una empresa torna a insistir en crear a Pujalt, a l’Alta Anoia, una planta de tractament de 200.000 tones de residus anuals que permetria crear biogàs. La mateixa empresa ja va intentar-ho fa cinc anys, sense èxit. Òbviament, la seva intenció ha tornat a generar preocupació entre els ciutadans. Aquest capítol és l’enèssim a l’Anoia en relació al sector dels residus, que ha acabat considerant la nostra comarca en una mena de “pati del darrere” de l’àrea metropolitana de Barcelona. Allí volen empreses, negoci, alta economia… la porqueria, que també mou molts diners entre uns pocs però genera soroll i allunya vots, quan més lluny, millor.
A finals dels anys vuitanta, la Conca d’Òdena va viure una intensa revolució social contra l’intenció d’una empresa molt propera a consellers del govern de la Generalitat per a construir un abocador a Rubió, que finalment no va reeixir. Aquell va ser el primer episodi d’una història que tindria més capítols, amb menys èxit. Castellolí, en una obscura operació, va acabar acollint un abocador a Can Palà de residus perillosos i especials -d’amiant, per exemple- del qual, encara avui dia, en tenim escassa o poca informació. El 2001, un referèndum al poble va resultar contrari a la seva ampliació, però l’Ajuntament va tirar pel dret. El juliol del 2023, la Generalitat -titular de l’abocador- va anunciar el seu interès en ampliar més aquesta instal.lació, que té concessió fins 2035.
Els Hostalets de Pierola acull des de fa molts anys un gegantesc abocador, el més gran d’escombraries de rebuig del país, que en multitud d’ocasions ha rebut les queixes de poblacions de l’entorn que en reben les males “conseqüències”, especialment Masquefa, però també Esparreguera. En ambdós casos, els Ajuntaments dels termes municipals que acullen les instal.lacions han rebut sucoses recompenses tant de les empreses concessionàries com dels successius governs de la Generalitat. El mateix ha passat amb altres inversions polèmiques, com el enorme parc eòlic de Rubió.
A tot plegat hi cal sumar l’anunciat pas d’una línia de Molt Alta Tensió que travessarà l’Anoia, i les desenes de macroprojectes de parcs eòlics i fotovoltaics que afecten la nostra comarca.
Hauríem de reflexionar seriosament si aquest és el futur que acceptem per a les generacions que hereteran aquesta terra. És això el què volem?
