Amb l’arribada de l’estiu, el batec de l’Anoia s’accelera. La majoria dels nostres municipis s’engalana per celebrar el seu ritual més preuat: la festa major. No es tracta només d’una successió d’actes lúdics; és un mirall on es reflecteix la nostra identitat col·lectiva, un fil que teixeix el passat amb el present. Ara li toca el torn a Igualada, la capital -també en altres indrets més petits, com Veciana- amb vuit dies plens d’activitats.
En una societat que sovint corre a un ritme vertiginós, la festa major actua com una pausa necessària. És el moment en què els carrers, places i ateneus es converteixen en escenaris vius, plens d’activitat i d’humanitat. És l’espai on la tradició de segles, amb els seus gegants i capgrossos, els balls de bastons i les sardanes, es troba amb les noves expressions culturals, creant una simbiosi única i enriquidora. La festa major és, en essència, una expressió de la cultura popular, una manifestació que transcendeix l’entreteniment per esdevenir una veritable institució social.
Però aquesta màgia no sorgeix del no-res. Darrere de cada activitat, de cada cercavila i de cada castell, hi ha l’esforç, la dedicació i la passió de les entitats culturals i socials. Són elles les veritables guardianes d’aquest llegat, les que mantenen vives les flames de la tradició i les que s’encarreguen de transmetre-les a les noves generacions. Des dels diables fins als grallers, passant per les colles de cultura popular, existeix la força motriu que fa possible el miracle de la festa major any rere any.
No podem ni hem d’oblidar que la festa major és, per damunt de tot, el fruit del voluntariat, que també hi contribueix amb les seves idees i aportacions. Així passa a la majoria dels municipis de l’Anoia i també hauria de ser-ho a Igualada, on la festa està, a voltes, excessivament institucionalitzada, forçant l’aparició de festes alternatives que la majoria de la societat no entén. Les entitats, sovint amb recursos limitats, són les que inverteixen hores de feina altruista per garantir que la festa sigui un èxit, que tothom se la senti seva. Precisament per això, la festa major no entén ni de festes oficials ni d’alternatives. La festa major és la festa major. Sense adjectius.
L’Anoia és rica en tradicions. Des de les festes més grans, com la d’Igualada, fins a les celebracions més íntimes dels pobles més petits, totes elles comparteixen un mateix esperit: el de fer comunitat. La festa és la millor excusa per reunir la gent, per retrobar-se amb els veïns i per acollir aquells que ens visiten. Aprofitem-la, que de seguida s’acaba. Bona Festa Major a tothom!
