L’Anoia es troba en una cruïlla crítica que posa en perill el seu futur industrial. La greu manca de professionals especialitzats en fabricació mecànica i manteniment industrial ha esdevingut un problema crònic que amenaça el creixement i la competitivitat de les empreses locals. Aquesta situació, lluny de ser nova, s’arrossega des de fa anys sense que s’hagin pres mesures efectives per resoldre-la.
El cor del problema rau en la inadequada o insuficient oferta formativa. L’INS Milà i Fontanals d’Igualada, centre de referència en FP, no disposa d’itineraris específics per a la formació de tècnics especialitzats en fabricació mecànica, malgrat l’evident demanda del teixit empresarial. Aquesta desconnexió entre l’oferta educativa i les necessitats del mercat laboral està forçant les empreses a buscar talent fora de la comarca o a invertir en formació pròpia, generant costos addicionals i obstaculitzant la consolidació d’un model industrial sòlid i sostenible.
La situació s’agreuja any rere any. En cursos passats, més de 250 alumnes es van quedar sense plaça a l’FP pública a Igualada. Aquesta realitat no només frustra les aspiracions dels joves, sinó que també compromet seriosament el futur econòmic de la comarca.
La inacció política i la manca d’un lobby territorial fort han permès que aquesta situació es perpetuï. És incomprensible que, davant la urgent necessitat de personal qualificat per part de les empreses i l’interès dels joves en aquests estudis, l’administració no hagi donat una resposta immediata i efectiva.
És imperatiu que la Generalitat de Catalunya prengui mesures urgents. Cal planificar i crear una nova oferta formativa amb la infraestructura i el professorat necessaris. La incorporació immediata d’un cicle formatiu específic en fabricació mecànica i manteniment industrial, així com l’ampliació dels cicles industrials existents, són passos imprescindibles.
El futur industrial de l’Anoia està en joc. No podem permetre que la manca de previsió i la inacció política continuïn hipotecant les oportunitats dels nostres joves i la competitivitat de les nostres empreses.
Calen d’una vegada fets, i no paraules i més paraules.
