Els joves arquitectes igualadins David Camacho i Enric Mas han assumit un ambiciós projecte per transformar urbanísticament l’àmbit urbà d’Andra Mari, al municipi d’Orio, un poble costaner al costat de Zarautz, a Euskadi. Ambdós van guanyar un concurs d’idees impulsat per l’Ajuntament d’Orio, amb un projecte sota el suggeridor lema “Mirar enrere per a avançar”. Graduats per la Universitat Politècnica de Catalunya, tots dos arquitectes estan tenint força èxit malgrat la seva joventut.
En el darrer any, l’Enric ha rebut el Premi Richard Driehaus d’Arquitectura, per la proposta de reforma urbana i nou Museu de Laxoa, a Irurita. Des del 2021 treballa en la conservació i rehabilitació del Monestir del Pueyo, a Barbastro, amb l’objectiu de recuperar-ne l’hostatgeria. Compagina l’exercici professional amb la docència a la Universitat Internacional de Catalunya, on és professor de la facultat d’Arquitectura.
El David és arquitecte especialitzat en urbanisme i sostenibilitat, amb formació en Intervenció sostenible en el medi construït. Compagina les funcions en l’àmbit públic i privat, i ha col·laborat en la redacció de diversos projectes d’espai públic, paisatgisme i urbanisme, com el Projecte Superilles de Barcelona. A més, dirigeix el seu propi despatx, desenvolupant projectes d’arquitectura de tota mena.
Han explicat a La Veu que “en el projecte d’Orio treballem els espais on la trama urbana arriba a l’entorn natural. És un límit delicat, molt lligat a la memòria i a l’experiència quotidiana del poble, que va néixer i créixer gràcies a la ria”.
Des d’abans del segle XVI hi havia activitat vinculada a la pesca i a la construcció naval”. Avui, moltes d’aquestes indústries han desaparegut o s’han agrupat en polígons perifèrics, i a la riba de l’Oria ara s’hi acumulen antigues naus en desús (moltes d’elles de gran qualitat arquitectònica) i grans buits urbans que el teixit urbà actual no és capaç d’interpretar. Actuen com una muralla entre el poble i la ria que traça la cicatriu d’un model d’habitar obsolet. Una situació que no deixa de ser similar, salvant les distàncies, a la del barri del Rec d’Igualada…
Camacho i Mas afegeixen que el seu projecte a Orio “afronta precisament un d’aquests límits. Es tracta de transformar un gran espai residual, que durant anys ha estat un camp dur de formigó, en un parc obert al joc, al repòs i a la trobada veïnal. Entenem l’obra com una oportunitat d’avançar en aquest procés ampli de costura urbana, on recuperar la biodiversitat dels entorns i renaturalitzar la ciutat del futur”.
