“Dones valentes”, de Txell Feixas, o quan una autora vol fer justícia amb el seu llibre

Quan, des de fa dies, el pols vital del món del llibre està en plena efervescència; una manera de combatre i donar resposta cultural a aquesta pandèmia que ens ha sobrevingut és convidar a celebrar aquest Sant Jordi Obres tan atípic des de casa; no sense revisar i posar en relleu, algunes prioritats de lectures recents que apunten a descobrir treballs de signe periodístic i sobretot solidari; uns documents que tanta falta fan alhora de pensar en un món més humà, que prioritzi la construcció d’un futur on totes les persones hi tinguin cabuda i puguin veure clars els seus horitzons.

En aquest context, entenc que és inexcusable de fer una presentació mínimament mesurada de l’obra “Dones valentes”, de la penedesenca Txell Feixas i Torras (Mediona, 1979), recentment publicada; i, que a proposta del Col·legi de Periodistes, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i l’editorial Ara llibres, aquesta periodista, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio va tenir a bé de presentar-la en el marc d’un esmorzar molt concorregut amb diferents professionals de la informació, a la seu del mateix Col·legi de Periodistes, a la Rambla de Catalunya, número 10, aquest passat mes de març.

Després de donar la benvinguda, tot i celebrant que l’auditori fos mixt, Montserrat Puig i Mollet (ADPC) i Núria de José, vicedegana del Col·legi de Periodistes van donar la benvinguda a Txell Feixas, a qui se la va qualificar d’antuvi com a una periodista total. Seguidament, la presidenta de l’ADPC, Marta Corcoy, després de congratular-se que l’autora fos nascuda a comarques i que des del periodisme local passés a ocupar diferents corresponsalies per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Washington, Grècia, Brussel·les, Iraq, Franja de Gaza… i recentment diverses zones en conflicte al Líban i a l’Orient Mitjà), tot i fent al·lusió al primer capítol del llibre, “Khadija” -seqüència en què una dona afganesa a punt de parir, puntualitza a la ginecòloga: “Si és un nen, faci el que pugui, si és una nena, no la salvi!”- va obrir pas a què l’autora aprofundís en la dura realitat del dia a dia i en la percepció que tenen de la vida i la guerra unes dones que es neguen a seguir perpetuant-se en els silencis imposats per una societat extremadament masclista.

Dones valentes, en paraules de Txell Feixas, és un llibre que partint d’una ferma voluntat de trencar qualsevol estereotip, vol ser un sentit i solidari homenatge a les vivències d’unes dones anònimes i valentes que no s’han sotmès i que, donant testimoni de les adversitats de què han estat objecte, estan contribuint a canviar el rumb de la història, a l’Orient Mitjà. Això és, en aquesta zona hi ha una veritable revolució en marxa -la revolució de les dones- que precisament comença amb el naixement d’una nena i continua al decurs de la seva infantesa, joventut, maduresa i vellesa; es tracta, doncs, d’una lluita incansable i imparable contra un món d’homes, un patriarcat secular que tot ho domina. És un combat sense armes i en defensa de la més elemental supervivència; una lluita conscient i organitzada –política– per a conquerir i vindicar drets tan humans com el dret a néixer, el dret a avortar, a protegir-se de qualsevol adversari, a conservar allò que ningú no pot negar a ningú: el dret a existir. Tanmateix, emperò, el capítol més colpidor d’aquesta valerosa revolta és la denúncia per a alliberar les dones del drama de ser les esclaves del segle XXI, aquelles que han vist en el suïcidi l’única opció prèvia a ser considerades una mercaderia.