És la capacitat biològica d’estimar el que ens diferencia a homes i dones. L’instint maternal deu niar profundament a l’hemisferi dret del nostre cervell femení, i d’aquí en surten segurament algunes de les aptituds que històricament han estat amagades o reprimides i que mica en mica es tornen valuoses en un món cada cop més complicat.
Què bé que ens aniria a tots si ens ensenyessin més sobre l’amor propi i no tant l’amor a la família, els fills, els amics i les circumstàncies masclistes. I ho dic en l’educació no només a les noies, sinó sobretot als nois.
Les darreres generacions de dones s’han trobat a la frontera de l’enfrontament al gran dilema: fer de mestressa de casa, si pot ser casant-se bé, deixant a l’home el paper atàvic de portador dels recursos a la llar, o bé estudiar i treballar.
La segona resposta al dilema sovint significava acceptar qualsevol treball a qualsevol cost.
En aquestes dones la part de l’amor més important, l’autoestima, sense la qual res pot resultar bé, romania tancada a pany i clau per una societat que no estava preparada pel canvi. La societat sencera, perquè tampoc les dones ensenyaven a les seves filles a estimar-se.
Encara vivim la situació en la que les dones preparades cobren una quarta part menys de salari i tenen més dificultats en accedir a llocs de responsabilitat malgrat tenir la qualificació adequada. I la conciliació laboral, visualitzada ara en propostes de reforma horària, encara s’entén com un problema fonamentalment de dones, a les que se’ls suposa un amor matern que les fa més adequades per tenir cura dels nens en primera prioritat. Els homes no estan prou preparats ni emocionalment ni a nivell de competències per tenir més aportació a aquesta conciliació.
Les noves generacions mostren ja una iniciativa per canviar aquesta situació. Dones més col·laboratives, que han perdut la por, capaces d’explotar el seu excés d’amor distribuint-lo entre l’autoestima i la capacitat per cohesionar més les parelles i les famílies. L’amor de les dones és imprescindible per fer un món futur més sostenible. És la gran reserva d’energia de la humanitat que ha estat tants segles desaprofitada.
Paulina Jordán, Formació i estratègies digitals
