Malgrat que, històricament, Igualada és una ciutat amb una abundant provisió d’aigua subterrània, el cert és que en els darrers anys s’han hagut de fer importants inversions en la nostra àrea per poder disposar d’aigua potable garantida en el futur, especialment després de períodes de sequera importants.
Més recentment, des de 2021, la ciutat disposa d’un Pla d’Emergència en Situacions de Sequera (PES), que té per objectiu “planificar la gestió de l’aigua a Igualada en cas que l’Agència Catalana de l’Aigua declari la situació de sequera -com és el cas actual- i, establir un model d’actuació dels serveis municipals que garanteixi la coordinació, actuació i recursos necessaris a fi de minimitzar els efectes de les situacions de sequera per assegurar el subministrament d’aigua a la població”.
168 kms. de canonades i una reserva de 18.000 m3.
El pla esmentat explica molt detalladament com funciona el proveïment d’aigua a la ciutat. Així, a Igualada la xarxa d’aigua està dividida en quinze sectors diferenciats, dins de tres grans zones: La Zona del Polígon, la Zona Baixa i la Zona Alta (que comprèn la part residencial del Polígon). La xarxa té un total de 167,97 km.
Aquestes zones són alimentades per una connexió de compra directa a xarxa i principalment per dos dipòsits, funcionant ambdós com dipòsits de capçalera, el Dipòsit Aromir damunt Vilanova del Camí (6.000 m3), i el Dipòsit Rectangular del polígon de les Comes (12.000 m3), amb un total de reserves, doncs, de 18.000 m3. Existeix una xarxa independent de canonades d’Aigües d’Artés, que subministra la Zona Baixa d’Igualada, i es compta amb una canonada provinent de la Pobla de Claramunt, essent aquesta l’única captació superficial de la zona, gràcies a la Riera de Carme, però no s’utilitza pel poc cabal que té.
La xarxa de distribució en baixa presenta un bon estat de conservació. Aigua de Rigat, en línia amb el grup Agbar, executa iniciatives cercafuites periòdiques combinades amb noves tecnologies, per tal minimitzar pèrdues i millorar el servei.
Consum estable
Segons especifica el pla, el consum d’aigua a Igualada és molt estable. Un 69,89% és domèstic, seguit d’un 24,96% d’industrial, un 5,12% de municipal i un ínfim 0,03% de ramader. Al llarg de l’any hi ha varis pics de consum, entre els quals es destaquen el d’octubre i, en especial, el del juliol, consums que, en qualsevol cas, es troben per sota dels 250lt/(hab·dia).
Les fonts que alimenten Igualada -dades de 2020- són del 54,48% procedents del pou carmetà de les Comes (no confondre amb el polígon igualadí), un 23,33% de Cal Cubé (a la Torre de Claramunt), un 7,76% d’Aigües Artés, i un 14,43% del Ter-Llobregat. Vist això s’observa que la compra es troba a l’entorn del (≈25%), mentre que el de les captacions (≈75%) en els escenaris de més consum dins d’un escenari de normalitat.
A més, Igualada disposa, tal com i es reflecteix al PES, de captacions recuperades durant la sequera del 2007-2008 (Pou Riera de Castellolí i el Drenatge de l’aparcament de plaça de la Creu). L’Ajuntament d’Igualada es compromet a tenir disponibles aquestes fonts pròpies en cas de necessitat, explica el pla. La ciutat consumeix aproximadament una mica més de 3 milions de metres cúbics.
Igualada compta amb una sèrie de clients que tenen una alta demanda d’aigua, essent la majoria industrials. Cap d’aquests, però, sobrepassa el llindar establert al punt 5.2.2. del PES de 200.000m3/anuals. Els consumidors més importants d’aigua a la ciutat són Curtits Badia, Industrias Valls, Anoia Esports (Infinit), Indústries Pere de Carme, Casbu, Inoxfil, Fontanellas y Martí, Arrendataria de Industrial Igualadina, Comercial Godó, Plating Brap i Procés de Pell i Pel.
El Pla de Sequera actual contempla que “en els diferents escenaris de sequera, serà necessària la coordinació amb altres ens en l’aplicació de les mesures, de manera que aquestes puguin ser el més efectives possibles”, sobretot amb la JCUACC (Junta Central d’Usuaris de l’Aqüífer Carme-Capellades).
De Carme i la Torre, cap a Igualada
L’aigua potable que beuen els igualadins -i altres llocs de la Conca d’Òdena- prové, bàsicament, de:
- Tres pous a la zona anomenada “Les Comes”, ubicada al barri de les Esplugues de Carme, propietat de l’Ajuntament d’Igualada, a 351 m. d’alçada. Aquesta captació presenta un “alt grau d’estacionalitat, degut a la variabilitat dels nivells freàtics segons l’època de l’any”, especifica el pla. Compta amb una concessió administrativa a Igualada de 100 litres per segon. L’aigua és conduïda mitjançant la impulsió de les bombes instal·lades als pous, per una canonada de 30 cms. de diàmetre fins al dipòsit regulador de Ca l’Aromir, i posteriorment es condueix per gravetat fins als dipòsits d’Igualada.
- Un pou a la zona “Cal Cubé”, ubicat a la plana Cal Vilaseca de la Torre de Claramunt, propietat d’Aigua de Rigat, a una altitud de 380 m. En èpoques de sequera, “degut al descens del nivell freàtic en aquesta zona, es veu minvada la capacitat d’extracció d’aigua”, diu el pla. Compta amb una concessió administrativa a Aigua de Rigat de 17,2 litres per segon. L’aigua és conduïda gràcies a les bombes instal·lades als pous, per una canonada de 20 cms. de diàmetre al dipòsit Aromir i després, per gravetat, fins al Rectangular d’Igualada.
- També hi ha aigua procedent del Ter-Llobregat (ATL), des del 2020, i Aigües d’Artés. ATL subministra Igualada fent connexió directa al Dipòsit Rectangular per canonada, barrejant-se amb l’aigua provinent de les captacions de Cal Cubé i de les Comes. Aigües d’Artés subministra connectant-se directament a canonada. Aquesta xarxa, la qual discorre per la Part Baixa d’Igualada, va ser comprada a Aigües d’Artés i funciona paral·lelament a la xarxa de Rigat.
S’ha de tenir en compte que Igualada “beurà” primer, sempre, de les seves captacions de l’aqüífer, abans que l’aigua “comprada” a la Llosa del Cavall (Ter-Llobregat). El pla ho diu ben clar: “en escenaris més restrictius es prioritzarà l’ús de les captacions front la compra o, en el supòsit que les conques de l’aigua en alta estiguessin en un escenari més favorable, es tendiria a augmentar la compra, si fos necessari fins a 1 hm3 anual, atenent als termes contractuals”.
I és que, gràcies a les inversions que s’han fet els darrers anys, Igualada té ara “dues aixetes”: la de sempre, la de l’aqüífer, i la del Ter-Llobregat, gràcies a les canonades d’Abrera i la Llosa del Cavall. Un recurs que no tenen altres territoris.
