A la primeria d’enguany vam dedicar un rodalmot als termes negatius que havíem fet rodar en aquesta sèrie (no pas conceptualment, com ho serien, per exemple, desastre o malcarat, sinó des del punt de vista formal: creats tot anteposant un sufix de negació a un altre mot), i el cert és que no en van sortir gaires: desafecció, desànim, desconnexió, desescalar i el que estrenàvem aquell dia, desobediència.
I ara ves per on la realitat ens n’ofereix un altre, que tal vegada és el més quotidià de tots. El que ens resulta més familiar, perquè ja el sentíem a casa de ben nanos: “En una casa amb aquest desordre no s’hi pot viure!”, ens escridassaven els pares davant del caos que regnava a la nostra habitació. Un adoctrinament en tota regla, ni que fos a petita escala: el desordre és un papu, precepte que ara ens recorda l’autoritat judicial (que sí que és un papu, i dels pitjors).
Etimològicament, el terme té poc secret, més enllà de descobrir que ordre és variant moderna d’orde (la qual cosa, això sí, ens estalvia confusions amb l’altre significat d’aquest mot, el religiós); trobo que resulta més interessant l’afició que té per per-se prefixar. Perquè a més de la branca de desordre (desordenar, desordenat, desordenadament, on per cert es comprova això que acabem de dir, car no hi és la segona R), tenim un clàssic del llenguatge militar i, per extensió, administratiu: contraordre (que compta amb el verb corresponent, contraordenar); el desconegut inordenat, amb son adverbi preceptiu, inordenadament; i finalment reordenar, que també ha generat la seva colleta: reordenació, reordenador i reordenable.
Això pel que fa als derivats vulgars; si agafem els cultes, la cosa es dispara: el quotidià coordinar (amb una branca que és tota una capçada: coordinació, coordinador, coordinatiu, coordinatori…); el ben comú extraordinari (també proveït d’adverbi); i el delitós subordinar (què farien les jerarquies sense l’utilíssim subordinat?), que dona peu a un grupet de doble prefix preciós: insubordinació (insubordinar, insubordinable…). Ja veieu si dona de si, la cosa.
Tant de si que de fet pel camí ens hem descuidat dos casos peculiars, que responen respectivament als noms de subordre i superordre, sengles tecnicismes emprats en l’àmbit de la zoologia, concretament per establir taxonomies.
Res de més creatiu i combinable, doncs, que l’ordre. Com si, paradoxalment, dugués dins seu la llavor de les mil formes, i per tant del desordre. Mal que els pesi als feixistes que ens governen i als quals no hem de deixar de desobeir, i desordenar, mai.
