Periodista i presentador de la conferència “Joan Serra Constansó: deu raons per recordar-lo cent anys després”, l’igualadí Albert Rossell i Farré, divendres passat, 26 d’octubre, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central d’Igualada, ens va participar a una destacada concurrència de públic, entre els quals alguns familiars descendents del mateix Joan Serra i Constansó, d’un memorable acte commemoratiu del centenari de la mort d’aquell que va ser una notable figura Igualadina, polític republicà i catalanista, escriptor i també periodista. Realment un acte mereixedor de tots els elogis, que tenia com a objectiu, per part de Rossell, de presentar, sota el format de ponència, un docte compendi del treball laboriós de recerca sobre la vida i l’obra d’aquest il·lustre igualadí que, per descomptat, també va ser marit i pare de família. Un brillant treball de recerca, tot sigui dit, que es proposa com a finalitat última la redacció d’una biografia novel·lada del mateix personatge.
Tot i així, d’antuvi, Rosell va manifestar que el seu interès envers aquest prohom igualadí, que va viure a tombants dels segles XIX i XX, es remuntava a fa unes dècades quan, a propòsit d’un treball de la universitat, en el marc de la seva carrera de Periodisme i en concret de l’assignatura d’Història de la Comunicació a Catalunya, es va animar a fer una recerca que el va portar a convertir-se en una mena de rata d’arxius i de biblioteques… Amb tot, no va ser fins uns quants anys més tard, que va reprendre aquella investigació amb la intenció de fer una novel·la biogràfica, alhora que va dur a terme la publicació d’un important estudi sobre l’obra poètica de Joan Serra i Constansó (Miscel·lània Aqualatensia , núm. 20), àdhuc amb l’interès de crear un Itinerari turístic per Igualada (La Ruta de l’Home Honrat), recorrent la vida del personatge per Igualada, Barcelona i Sant Salvador (Vendrell); unes manifestacions culturals, val a dir, amb un contingut prou diferenciat en cada cas.
La conferència que en aquesta ocasió ens convoca, promoguda per l’Ajuntament d’Igualada, com un acte més per a donar a conèixer la importància de l’empremta del Modernisme a la ciutat, se centra en la vocació de l’obra de presentar el personatge com a ateneista, polític, empresari, periodista i escriptor.
Així, des d’un tracte summament didàctic, que no magníficament eloqüent, se’ns descobreix la vida de Joan Serra i Constansó (1864-1924) a partir del moment primerenc que, amb una formació pràcticament autodidacta i una breu etapa formativa a les Escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, va passar a ser ben aviat un soci actiu i compromès d’aquesta entitat bo i participant de diversos actes i arribant a ocupar càrrecs destacats a la Junta Directiva, fins a convertir-se en el seu president en dos períodes, 1890-1893 i 1903-1905.
Endemés, en la seva qualitat de polític, republicà i catalanista, Serra i Constansó va ser alcalde d’Igualada (1904-1905); i, si bé va ser un alcalde accidental, en un curt termini va procedir a una important transformació urbanística de la ciutat, amb algunes actuacions realment agosarades i d’envergadura, ultimant alguns projectes arquitectònics del Modernisme. Simultàniament, va promoure el Primer reglament sobre la regulació de la prostitució a tot l’Estat, entre altres millores de caràcter sanitari.
Des d’una altra perspectiva, Serra i Constansó va ser qui va dirigir durant una dècada l’Electra Igualadina, impulsant que aquesta Companyia afavorís que la indústria Igualadina i sobretot les Adoberies del Rec arribessin a un important estadi competitiu, a més de ser tot un prototip industrial durant la I Guerra Mundial.
En l’exercici del periodisme, Serra i Constansó va iniciar-se amb les publicacions de l’Ateneu igualadí a més de col·laborar en diversos diaris locals, i dirigir “El Igualadí”, setmanari òrgan dels republicans igualadins, que tantes vegades va qüestionar les tendencioses maniobres del partit liberal de la ciutat.
Amb una primera etapa de residència a Barcelona (1895-1902), i connectat amb algunes de les elits culturals i artístiques barcelonines, Serra i Constansó va col·laborar a diferents publicacions satíriques de la Ciutat Comtal i també va formar part de la redacció de La Campana de Gràcia. Posteriorment, al llarg d’una segona estada a Barcelona, des del 1912 fins a la seva mort, es va consolidar com a un dels grans escriptors, amb el pseudònim “Jeph de Jespus”, dels setmanaris: La Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa.
En tant que escriptor, el 1900, va publicar dos poemaris: “Tonterías” i “La Barricada”, a més de tres llibres en prosa: “Del viure alegre” (1917), “Quan jo tenia vint anys” (1923) i “Mig segle de vida igualadina” (1924). Aquesta darrera obra, pòstuma, és una magnífica font d’informació d’anècdotes i fets històrics que ha servit a nombrosos estudiosos per a conèixer la Igualada d’aquella època.
Definitivament, més enllà del seu prodigiós llegat, s’obté que Serra i Constansó, al costat de la família, va estimar moltíssim els llocs on va residir; si bé, en totes les circumstàncies, guanya una rellevància especial la ciutat d’Igualada.
