En tant que un més dels actes sobre el Modernisme a Igualada, aquest 7 de novembre, la sala d’actes de la Biblioteca Central va acollir la ponència “Les arts gràfiques modernistes”, a càrrec de M. Teresa Miret i Solé, una convocatòria que, amb el suport del Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada, davant d’una plausible concurrència d’assistents, va veure reconeguda la recopilació històrica duta a terme per l’esmentada ponent; una presentació que, de retruc, certifica el valor documental de què gaudeixen l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia i la Biblioteca Central d’Igualada.
Una competent dissertació acompanyada d’una projecció gràfica van apuntar a ser tota una invitació a què el públic aprofundís en un coneixement exhaustiu de l’univers de les Arts Gràfiques, des de la perspectiva de subratllar l’atresorada producció gràfica d’aquells dies, en què l’art modernista va deixar una empremta pregona en múltiples manifestacions públiques i culturals de la societat igualadina.
Per a l’avinentesa que ens ocupa, la ponència va emplaçar-nos a l’esdevenir de la Igualada de principis del segle XX, posicionant-nos davant d’aquella ciutadania que va descobrir el Modernisme a propòsit de les seves rutines diàries, és a dir, accedint a la lectura de diaris, revistes locals, programes festius, calendaris, cartells, etiquetes comercials, invitacions, recordatoris, etc.; en definitiva, una infinitat de documents inherents a múltiples esferes de l’àmbit públic i privat. Efectivament, es presentava tot un material que és una excepcional crònica, des de 1904 fins a principis de 1920, de la penetració del Modernisme a la mateixa vida igualadina, gràcies a la tasca fecunda i creativa de les Arts Gràfiques.
Així, i per la seva rellevància, era la impremta, on -sense oficis diferenciats- l’impressor duia a terme un absolut treball de disseny de tota mena de documents i il·lustracions per imprimir-los; al cap i a la fi, un meritori exercici que comparteix art i indústria, amb l’única finalitat de respondre als reclams de comunicació de la població. Van ser doncs, en aquells anys, dues les impremtes més destacades, amb una consolidada trajectòria professional: la Impremta Abadal, primer, a la Rambla Nova i després a la de Sant Isidre, regentada per membres d’aquesta nissaga familiar; i, la Impremta Poncell, instal·lada inicialment al carrer de Santa Maria, posteriorment al de Caresmar (ara, carrer de Galícia) i finalment al passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, a l’edifici modernista d’Ignasi M. Colomer.
Així mateix, la significació d’aquestes impremtes locals va guanyar rellevància a partir del treball de Les Foneries, on aquestes -gràcies a l’ús de diferents aliatges de plom- els van concedir un segell distintiu tant per la tipologia de les lletres com pel component artístic i/o decoratiu, que els atorgava prestigi.
Pel que fa a les il·lustracions, van ser descoberts diversos gravats, habitualment de tipus floral, que servien d’encapçalament de qualsevol document. Així, en moltes ocasions solia aparèixer una figura femenina com a element principal. Alhora, de vegades, algunes portaven la signatura d’autor.
Per la seva banda, contenen un alt valor creatiu sobre les tècniques d’impressió alguns llibres d’aquells anys, com és el cas de: Procediment Iris, de Juan Prat, de la Impremta Abadal; Efemèrides Igualadines, de Gabriel Castellà, de la Impremta Poncell; Història d’Igualada, de Joan Segura. Eugeni Subirana (2 vol.), amb il·lustracions de Gaspar Camps.
Pel que fa a les publicacions periòdiques del moment, l’estètica modernista solia aparèixer a les seves capçaleres, si bé cal destacar algunes edicions especials vestides de certes ornamentacions i tipografies més vistoses segons el missatge polític, social o religiós proposat pel mitjà periodístic que els editava. Així són de citació obligada la Fulla Dominical d’Igualada; Alborades; L’Igualadí; L’Ateneu/L’Ateneu; Sometent; Pàtria; L’estendard o l’Independent, entre d’altres. Des d’un altre enfocament, val a esmentar els anuncis publicitaris apareguts a revistes i diaris, o als programes festius, atenent al seu caràcter informatiu i merament comercial, fossin oficis o bé empreses.
No obstant això, és interminable la presència de les Arts Gràfiques en tantes altres impressions com una sèrie de postals decoratives, impreses per la Impremta Poncell, a fi de donar notorietat a la ciutat; de la mateixa manera que tots aquells documents -amb etiqueta comercial o industrial- que sumen un seguit de factures, papers de carta, targetes, escuts, calendaris… I, en la mateixa línia, tots els programes de convocatòries promogudes per associacions (religioses, polítiques, culturals o educatives). Aquí, destaquen els anuncis de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (la majoria de la Impremta Abadal); del Cercle Mercantil Industrial i Agrícola, del Centre Catòlic d’Obrers o del Centre Moral Instructiu de Sant Josep, àdhuc els programes de cinema o teatre, i sobretot els de la Festa Major, dissenyats de forma cridanera, i que comptaven amb el segell d’alguns artistes.
Finalment, mereixen un puntual interès un munt de recordatoris, encarregats per la burgesia igualadina, a la Impremta Poncell, referits a situacions de vida (naixements, comunions, defuncions, o bé a celebracions familiars).
Al cap i a la fi, i en paraules de la pròpia Miret: “Cal reiterar que aquest complet ventall de publicacions demostra que el Modernisme, per mitjà de les Arts Gràfiques, va entrar a tots els àmbits socials de la ciutat”.
