Al Teatre Principal de la capital del Garraf, divendres passat, va tenir lloc l’estrena del documental, editat per Canal Blau (Televisió del Garraf Penedès), sota el títol “Vila Nova 1274”, que rememora els fets històrics que van girar al voltant de la concessió de la Carta Pobla a Vilanova de Cubelles i Sa Llacuna, amb motiu de la commemoració del 750è aniversari de la signatura d’aquest document per part del rei Jaume I.
Al documental, dirigit pel vilanoví Jordi Carrillo, hi han pres part més d’una setantena de persones, comptant amb la intervenció expressa d’una dotzena d’experts historiadors, arqueòlegs, arquitectes i especialistes en el coneixement històric i cultural de la ciutat; entre els quals l’arqueòloga i historiadora igualadina Jordina Sales que és una gran coneixedora del Castell de Ribes, a propòsit d’haver fet un exhaustiu treball sobre aquesta fortificació de Sant Pere de Ribes.
“Vila Nova 1274” és un documental que explica quin va ser l’abans i el després de la Carta Pobla, tot descobrint de la mà d’aquests estudiosos de la història com van quedar conformades les divisions territorials entre els termes de Ribes i Cubelles, a la Baixa Edat Mitjana; àdhuc subratllant el procés de conservació d’aquest valerós document fins als nostres dies.
La Vilanova i la Geltrú de l’actualitat conforma un sol municipi, emperò, històricament, són dues poblacions ben diferenciades amb orígens ben distints. El cas és que Vilanova mai no va ser un nou nucli de l’antiga Geltrú, sinó que va originar-se com a una vila nova de Cubelles, dins del terme municipal del Castell de Cubelles i en contraposició a la vila vella de la pròpia Cubelles, adoptant una primera denominació de Vilanova de Cubelles que, des del segle XII, va viure un important creixement de la seva població. No tardaria gaire, però, al segle XIII -segons una primera font- quan hi apareix per primer cop el nom de Vilanova, l’any 1232, una circumstancia que fa del tot oficial la data de la fundació de Vilanova; de fet a partir d’un reial privilegi que Jaume I concedeix al terme del Castell de Cubelles.
A partir d’aquí, la fundació de Vilanova, erigida al peu del camí de Cubelles a La Geltrú, al voltant d’una petita església romànica en veneració a Sant Antoni Abat, esdevindrà una història d’emancipació per a deslliurar-se del domini feudatari de Cubelles, que culminarà amb la Carta Pobla de Vilanova i Sa Llacuna (27 de juliol de 1274). Amb aquest document reial, Jaume I resol de frenar el poder tirànic del senyors feudals -instal·lats en els seus dominis territorials- sobre els seus vassalls, atorgant als habitants de Vilanova i de Sa Llacuna, en el terme de Cubelles, una carta de població i alhora una carta de franqueses en el sentit que se’ls hi concedeixin uns privilegis, concretament unes exempcions fiscals: que no paguin impostos ni els habitants que hi habiten ni els que puguin venir després; i això contribuirà inqüestionablement a un pròsper avenir per a la vila de Vilanova.
Efectivament, la Carta Pobla va ser una oportuna maniobra que va suposar un autèntic privilegi, en convertir el nucli de Vilanova en una comunitat reconeguda de vilatans lliures, als quals els va passar a regir un batlle en lloc d’un dèspota senyor feudal; en definitiva tot un alleugeriment per a un poble presoner de l’autocràcia feudal. En conseqüència, aquest document de privilegis va significar una mena de revulsiu en la forma de distribució de la població de la contrada que, amb qüestió de temps va veure modificat el centre de gravetat demogràfic, en favor de Vilanova, és a dir, facilitant-ne el seu repoblament.
