Debat a Igualada sobre l’espai comunicatiu en la Catalunuya del futur

El passat dijous, va tenir el lloc el setè acte de la campanya Voler és Poder impulsada des del Casal Independentista La Teixidora de cara al 9N. L’acte va ser presentat per Jordi Gabarró, llicenciat en Història per la UB. L’acte d’aquest dijous va anar sobre com ha de ser l’espai comunicatiu català en la Catalunya del futur. La primera ponent de la xerrada era Laia Altarriba, membre del grup Ramon Barnils, un grup que es va començar a gestar fa més de deu anys amb la intenció de crear un punt de trobada per als periodistes que compartien una mateixa idea de periodisme rigorós, crític, fet i pensat des dels Països Catalans. Altarriba va començar la seva intervenció explicant què s’entén per Espai Comunicatiu Català, que són tots els mitjans de comunicació que operen dins de l’àmbit lingüístic català i que té com a marc els Països Catalans. Fins als anys 90, hi havia el diari Avui com a premsa escrita en català, i no va ser fins l’any 1997 que va aparèixer el Periódico en català o el Punt Diari, i de revistes, hi havia Illacrua (avui fusionada amb La Directa) i El Temps. Pel que fa a ràdio i televisió, hi havia TV3 i Catalunya Ràdio, a banda d’altres televisions i ràdios comarcals. De tots aquests mitjans, però, a nivell de Països Catalans només hi havia El Temps, TV3 i Contrainfo (avui La Directa). Des d’aleshores fins a l’actualitat, hi ha hagut un enorme i positiu canvi en l’Espai Comunicatiu Català, especialment entre l’any 2000 i fins a finals de la dècada, ja que la crisi ha colpejat també l’àmbit comunicatiu. En aquest sentit, cal destacar que, a dia d’avui, hi ha diverses seus de premsa escrita en català a Barcelona, l’edició de l’Ara a Les Balears i al País Valencià i una gran proliferació de revistes en català. No obstant això, la crisi ha causat que es tanquessin alguns mitjans, com les revistes 13 Vents o Jazz van haver de tancar quan es començaven a professionalitzar. A les illes, el PP s’ha carregat molta feina feta amb el tancament de la ràdio i televisió Mallorca, i també al País Valencià. Malgrat tot, però, Altarriba afirma que hi ha un balanç positiu de l’espai comunicatiu català en els últims quinze anys. En aquest sentit, destaca el gran boom digital que hi ha hagut, que és el reflex d’una revolució, ja que gent amb pocs recursos ha pogut fer mitjans de molta qualitat gràcies a internet. A més, els mitjans digitals han fet que es poguessin tractar temes o utilitzar termes que els mitjans tradicionals sempre havien silenciat, de manera que aquests mitjans digitals han alterat l’agenda dels grans mitjans. A tall d’exemple, per la Consulta sobre la Independència a Arenys de Munt, el Periódico tractava la notícia com a secessionisme i no com a independentisme, ja que la segona era una paraula tabú pels grans mitjans. En canvi, a dia d’avui, tots els mitjans usen obertament els termes independència o indepententisme. Alguns d’aquests mitjans digitals són els portals llibertat.cat, media.cat, Xarxa Penedès o L’accent (que ja no es farà en paper però sí en digital). Altarriba conclou la seva intervenció dient què fan des del Grup Ramon Barnils per continuar empenyent l’Espai Comunicatiu Català. D’una banda, treballen per la llengua, perquè hi hagi més mitjans en català i, de l’altra, per un periodisme fet i pensat des dels Països Catalans. Hi ha d’haver mitjans i periodistes compromesos amb la llengua, que creixin, que es reforcin, i que cada cop s’arribi a més gent per a la construcció nacional dels Països Catalans. El segon ponent de l’acte va ser Sergi Franch, impulsor de Ràdio Terra. Ràdio Terra és un projecte de comunicació de caràcter professional per dignificar i posar en primer pla els pobles i les persones, per connectar les veus de les comarques, el coneixement, la cultura i la realitat del país. Franch va explicar que ja portem molts anys de debat i anàlisi, i hem de començar a executar iniciatives pràctiques, l’exercici, el treball. Va començar posant dos exemples de mitjans que no arriben a tot el país o que arriben amb retard en alguns punts del territori, com l’edició l’Ara al País Valencià, on no arriba a totes les comarques o el setmanari El Temps, que surt el dimecres, però arriba al Principat dijous o divendres. Franch afirma que aquestes coses toca plantejar-les des d’un punt de vista d’exercici pràctic, de consumidors, no des de la militància. A Requena, l’Ara no despertarà molt de caos, i si hi hagués voluntat que arribés, l’Ara hi arribaria i hi seria molt benvingut. També seria molt fàcil que l’Ara arribés a Alcoi, Xàtiva o Dénia, però no existeixen les estructures necessàries perquè el diari arribi arreu del país. Franch va continuar la seva intervenció amb més exemples. Ràdio i Televisió de Mallorca va tancar, mentre que IB3 està discutint el seu llibre d’estil i si ha d’utilitzar l’article salat o no. Darrere d’IB3 i Ràdio i Televisió Mallorca hi va haver gent que va creure que era necessari un altre mitjà, i així va néixer Ona Mediterrània, que emet a tota l’illa. No hi havia cap ràdio en català i això ha canviat amb aquesta nova emissora de ràdio. En aquest sentit, Franch explica que, a dia d’avui, els mitjans ja no ens els fan, sinó que tenim aquells que som capaços de fer, i així ha nascut Ona Mediterrània i Ràdio Terra. Som un país petit però molt dens d’informació, i això fa que molts de nosaltres no sapiguem detalls importants ni coneguem prou tot el nostre país. Molta gent diu que Reus i Tortosa són a tocar, però, en realitat, hi ha 80 km de distància entre ambdues poblacions. Aquest és el primer exemple que posa Franch per explicar l’empobriment ideològic i mediàtic del propi país. Per aquesta raó, la gent associa poblacions a elements concrets: associen Sort amb la loteria, Berga amb la Patum, Catalunya Nord amb La Bressola, i no anem més enllà i això fa que hi hagi un empobriment general. Franch va continuar amb més exemples, com ara que la Directa no arriba al País Valencià o que Pere Codonyan (l’emblemàtic corresponal de TV3 a Perpinyà) ara es dedica a una altra vida professional, i això, els del Principat no ho sabem. Recentment, als mitjans es va parlar dels problemes que tenen els propietaris d’arrossars, i automàticament la gent ho associava amb el Delta de l’Ebre, quan, en realitat, la notícia anava referida a l’associació de Ribera Baixa, on l’arròs també té problemes. També hi ha gent que ubica la comarca de Terra Alta cap a les Terres de Lleida, quan en realitat es troba entre la Matarranya i les Terres de l’Ebre. Doncs bé, Franch explica que hi comença a haver suficient massa crítica per explicar tot això, des de totes les comarques del país. Van plantejar Ràdio Terra en aquest sentit, per posar en pràctica l’Espai Comunicatiu Català, amb totes les veus i amb tots els accents, perquè comencem a gratar quin és el nostre país de debò i que cadascuna de les comarques siguin les peces que conformen el nostre país, que no té fronteres ni límits definits. Per últim, Franch conclou la seva intervenció afirmant que hem de començar a desobeir, igual que passa amb les banderes. Si realment anem cap a un país nou, hem de posar sobre la taula coses com aquestes i plantejar-nos-ho. Ràdio Terra té 365 socis, van començar a emetre l’11 de setembre i ara estan acabant de perfilar l’estudi. Franch destaca que, fins al moment, estan molt contents per una cosa immaterial que ha portat Ràdio Terra: de la trobada dels corresponsals, professionals, a mesura d’anar parlant, començaran a sortir coses i, a partir d’aquí, que acabin passant moltes més coses. Això és, en definitiva, el que acaben fent els mitjans. En el torn de preguntes, van sorgir diversos debats interessants. Per exemple, es va preguntar si el fet d’una Catalunya independent ajudaria a fer que els mitjans treballessin més en el marc dels Països Catalans o bé, faria que els diferents territoris del país es distanciessin. Altarriba i Franch van explicar que, des del seu punt de vista, això encara promouria més l’Espai Comunicatiu Català i un periodisme fet i pensat des dels Països Catalans. En els darrers minuts de la xerrada, també es va parlar dels mitjans grans que depenen d’empreses grans o privades, que no tenen tanta llibertat ni està garantida la seva continuïtat. Així com Televisió Mallorca era pública i la van tancar, amb Ona Mediterrània això no passarà, igual que fa 150 anys no podien tancar l’Ateneu Igualadí, que depenia dels socis, i igual que avui no poden tancar els casals independentistes, que també depenen dels seus socis. Finalment, la conclusió que es pot extreure de la xerrada de l’Espai Comunicatiu Català és que hem de tenir una visió general del que ens passa i de que volem: volem que la llengua catalana sigui viva als mitjans de comunicació, que són elements de manteniment de la llengua i elements vertebradors dels Països Catalans.