Aquest 2023 l’Ateneu Igualadí (1863-2023) celebra els seus 160 anys de presència viva i activa a la ciutat d’Igualada; un aniversari del qual se’n vol participar a tota la població de la ciutat i de més enllà de les nostres contrades amb dues imperdibles exposicions: una, la que ocupa aquesta pàgina, “L’Ateneu i el seu arxiu”, i inaugurada la setmana passada, a la Sala d’exposicions de La Teneria, a propòsit de la consignació de documents que l’entitat ateneista va traspassar a l’Arxiu Comarcal, el passat 2021; l’altra exposició, al Museu de la Pell, inaugurada dies abans, sota el reclam “18 objectes per descobrir de l’Ateneu”’, veurà una atenció especial al rotatiu de la setmana que ve.
Cenyint-nos, doncs, a l’acte d’inauguració “L’Ateneu i el seu arxiu”: davant d’una atenta concurrència de públic i amb una representació institucional, cal destacar -entre d’altres- les paraules de la directora de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, Marta Vives, que participava als assistents de l’envergadura d’aquest esdeveniment, a més de reiterar el seu agraïment a l’Ateneu per la donació, a l’Arxiu, d’uns documents i informes d’interès cabdal i d’una certificada vàlua testimonial. Un material, tot un expedient que, després d’un laboriós examen i d’una no menys minuciosa investigació, apunta a ser un compendi complet per a una integra rememoració de l’esdevenir d’aquesta entitat tan estretament lligada a la ciutat d’Igualada i a la seva comarca. Això és, de fet cadascuna d’aquestes fonts d’arxiu de l’Ateneu, si bé de forma particular i exclusiva conté una informació quasi trivial, en conjunt a l’hora de ser exhibides en aquesta exposició guanyen un valor substancial en constatar que són un autèntic relat sobre l’administració, diligència i les formes de funcionar, així com les pròpies actuacions dutes a terme al decurs de més de mig segle i mig. Rebuts, factures, albarans, resguards, cartes, credencials, programes d’actes, revistes, cartells, publicacions de l’entitat, il·lustracions, fotografies, etc. constitueixen un acreditat gruix informatiu de la història d’aquesta entitat.
Per a questa avinentesa, una vegada més, l’Arxiu Comarcal de l’Anoia es referma com aquell consolidat allotjament de la memòria cada cop més atresorat a mercès de la cabal documentació que va recopilant; defugint de ser un espai essencialment destinat a emmagatzemar records per a prestar-se -a partir d’uns provats documents- a què el gran públic, des duna revisió de fonts del passat, pugui entendre i situar-se en el present bo i avançant cap al futur. En aquest sentit, des del moment en què aquesta entitat ateneista va disposar de cedir tot l’arxiu de l’Ateneu Igualadí a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, un equip de treball va posar-se mans a l’obra per a estudiar i donar contingut a tota mena de documents; sorprenentment, alguns fins i tot de caràcter inèdit, com per exemple, els escrits previs a la constitució de l’entitat.
Definitivament “L’Ateneu i el seu arxiu”, de la mateixa manera que l’exposició del Museu de la Pell, és una pertinent i molt convenient invitació a una descoberta del patrimoni cultural i històric de l’Ateneu. I, per a aquestes dues cites que celebren el 160è aniversari d’una entitat, de sempre, obstinada en la participació de tota la ciutadania en els seus actes, mereixen una menció obligada les aportacions d’un eficient equip, entre els quals: Marta Vives, Pau Llacuna, M. Teresa Miret, Joan Pont, Mireia Claret, Eulogi Domènech i Xavier Pelfort.
Des de la pròpia mirada de l’arxivista i de l’historiador, un recorregut per aquest univers de la memòria de l’Ateneu; primer se’ns situa davant d’una fitxa d’arxiu on apareixen detalladament tots els documents continguts en aquest Arxiu Comarcal, i seguidament se’ns dona pas a un notable aparador de documents escrits i unes no menys importants fonts fotogràfiques. Una excepcional i pautada compilació que ens interna de manera evocativa per determinats passatges de la història de l’entitat, dels seus membres, del seu dia a dia, així com de l’abast públic dels projectes i iniciatives ja fossin de caràcter educatiu, cultural, esportiu i també recreatiu.
Òbviament, d’aquesta extraordinària exhibició se n’obté, pas a pas, que l’Ateneu ha sabut acomodar-se a cada episodi històric, tot superant les adversitats de la Dictadura (etapa del “Centro Nacional”) per a recuperar la seva identitat originària el 1977, i seguir adreçant-se a la ciutat amb el seu esperit entusiasta i participatiu fins als nostres dies.
