De la Pasqua de 1845 al Nadal de 2019

81

Jordi Puiggròs

Recuperem un article publicat a La Veu el passat mes de setembre, dins de la secció Història del segle XX a l’Anoia, corresponent a 1929.  El 28 de juny de 1929, un any desastrós a nivell econòmic a tot el món com a conseqüència de la davallada a la borsa de Wall Street de Nova York que va propiciar el “crack del 29”, es va signar a Igualada un conveni amb la Diputació de Barcelona que resultaria primordial per al futur.
L’acord de l’Ajuntament amb la corporació provincial -llavors una institució amb molt més pes polític i econòmic que avui, i això que en l’actualitat en té molt- va permetre el pas del Sant Hospital d’Igualada a convertir-se en “provincial i comarcal”. Tardaria encara uns mesos a funcionar amb aquesta nova modalitat, després d’una forta inversió que, a la llarga (el 1932) va permetre obrir una nova sala d’operacions quirúrgiques, i el 1933, tota una àrea de Cirurgia completament nova.

El que seria durant gairebé tot el segle XX l’Hospital Comarcal d’Igualada al passeig Verdaguer, doncs, va fer les seves primeres passes “de debò” un dia de juny de 1929, si bé la història d’aquest recinte -i d’altres molt més antics- és més rellevant encara.
En l’actualitat fa més de set segles des que, el 1282, es construís el que es considera primer hospital de la comarca. La primera referència correspon a un document d’aquell any, al segle XIII, en un testament d’una tal Elisenda, muller de Pere Vidal, en el qual es fa un llegat de dos sous a “l’Hospital d’Agualada”.

Aquell primer centre sanitari estava construït fora de les primeres muralles de la primerenca ciutat d’Igualada.

El 1303, Maimó Bonfill va crear un nou Hospital “en el qual fossin benignament rebuts els cecs, coixos, baldats, òrfens i demés pobres malalts que s’acollissin”.
Es tractava d’una instal·lació de caràcter particular, i el càrrec de propietari era hereditari. Es creu que aquell hospital es deia “de sant Bartomeu” en estar just al costat d’una capella on es venerava el patró de la ciutat.

Aquest hospital va funcionar de forma continuada fins a l’any 1845, tot i que era més aviat un “Hostal de Caritat o de Déu”, sota l’aixopluc de l’església. Estava situat a l’actual carrer de Sant Bartomeu, on avui hi ha l’antiga Escola de Teneria.

L’any 1646, l’hospital de sant Bartomeu s’havia fet molt vell, i es va decidir de construir-ne un de nou, adossat a les muralles, i a la part de ponent de l’església.

A la façana s’hi va col·locar l’escut heràldic, el mateix que hi ha actualment a la façana del que fins fa uns anys era Hospital Comarcal. Aquesta ampliació va servir les necessitats d’Igualada durant 200 anys.

El 20 de setembre de 1804, es va proposar la compra d’uns terrenys, fora del nucli urbà, per donar cabuda a un nou centre hospitalari. Per construir-lo feien falta molts diners, i durant molts anys es van fer rifes i altres actes per aconseguir fons.

El pas dels anys, però, la casualitat i la famosa Desamortització de Mendizábal no van fer necessari fer més mans i mànigues per fer un hospital. El 31 d’octubre de 1842, la “Junta Superior de Venta de Bienes Nacionales” va donar a Igualada el gran convent inacabat dels Frares Caputxins, amb la condició que servís d’Hospital.

El nou Hospital, el del passeig, que avui acull el 4D Health, es va inaugurar el dia de Pasqua de 1845. Va ser el 1930 que va convertir-se, com us dèiem, en “Provincial i Comarcal”.

Des de 1887 hi havia en vigor un reglament, segons el qual el president de la junta de l’Hospital havia de ser l’alcalde d’Igualada, el sotspresident, el tinent d’alcalde; com a vocals, els rectors de la ciutat i quatre prohoms.

El 27 de novembre de 1932 es va inaugurar el primer quiròfan més o menys digne que va tenir Igualada. El març de l’any següent es van inaugurar noves habitacions, en un acte que va tenir la presència del president Francesc Macià.

Una donació de mig milió de pessetes d’Artur Garcia Fossas, l’any 1945, va permetre a l’Hospital comprar tota l’illa entre el passeig Verdaguer i el carrer St. Carles. L’any 1951 es va inaugurar una sala especial per als parts, i el 1954, noves habitacions individuals per a malalts infecciosos.