El Vinseum de Vilafranca va acollir un acte organitzat per l’entitat Pro Vegueria Penedès, en el que els representants dels grups polítics amb implantació a les 4 comarques de la Vegueria que es presenten a les eleccions europees van exposar la seva visió de com s’hauria d’organitzar la xarxa ferroviària. Una xarxa que ha de poder absorbir una bona part del trànsit de Mercaderies que ha de passar de les autopistes als trens, sense interferir ni en el trànsit de les persones ni en l’ espai saturat per on passa l’actual línia R4 (El Vendrell – Vilafranca).
A l’acte hi van participar Jaume Casañas, en representació de Junts, Miquel Medialdea pel PSC, el tousenc David Alquèzar per ERC, Ramon Arnabat pels Comuns i Josep Tutusaus pel PP, a més de l’igualadí Pep Solé en representació de l’entitat organitzadora. Tots els participants van coincidir en que l’actual corredor de la R4 no era l’idoni pel pas dels Mercaderies, sinó que per respondre a les necessitats de trens del futur cal construir noves vies que vertebrin el país, cosa que no s’ha fet des de fa decennis, exceptuant la línia de l’AVE que compleix una funció molt concreta i allunyada de les necessitats diàries de transport.
A l’Alt i Baix Penedès i al Garraf prefereixen que les mercaderies passin per l’Anoia, si es fa l’anomenat “tren gran”
Aquesta nova línia és, a parer de tots els participants, l’Eix Transversal Ferroviari, que té el Pla Director aprovat des del 2010, però que no s’ha tirat endavant fins ara. Aquest Eix té dos trams; un primer que va de Lleida a Martorell, passant per Igualada (on els Mercaderies passarien per fora de la ciutat i els de passatgers pel centre) i un segon que permet anar cap a Girona.
En aquest moment caldria fer el primer tram que evitaria que les mercaderies que venen pel centre de la Península arribessin a Tarragona, ja que a Lleida anirien cap a Europa per l’Eix Transversal, alhora que serviria per que les Mercaderies que arriben o es generen a Tarragona vagin cap al Nord per l’Interior del país, que tindria tren en condicions per anar a tot arreu, especialment la comarca de l’Anoia, que esdevendria un creuament de vies.
Dos temes van planar en el debat: el cost i el mentrestant. Quant al cost no sembla que sigui superior a fer una nova línia al costat de la R4, que comportaria molts problemes, i mentrestant caldrà aprofitar tot els recursos, inclòs la línia de l’AVE i una possible estació pels trens Avant a Vilafranca.
Les línies actuals properes al mar no poden engolir més trànsit, i hi ha un clam general al territori que cal construir-ne de noves
A l’acte els ponents van estar acompanyats per diversos càrrecs institucionals, com Eduard Pujol, diputat de Junts a Madrid, Baltasar Santos, vicepresident del Consell Comarcal del Baix Penedès i regidor del Vendrell, Manuel Montfort, vicepresident del CCAP, Miquel Vives, regidor de Mobilitat d’Igualada o Agustí Vallverdú, vicepresident de la Mancomunitat Penedès-Garraf, així com altres regidors.
La sensació en acabar era que s’havia fet un gran pas endavant per marcar el futur de les línies de tren al país i d’aclarir un dels temes pendents del Pla Territorial del Penedès, alhora que, més enllà de les Delegacions del Govern, les quatre comarques de la Vegueria Penedès començaven a treballar plegades.
L’eix transversal ferroviari, un projecte dels temps de Pasqual Maragall que dorm en un calaix
El 9 de gener de 2010 (fa 14 anys i mig) es va aprovar el Pla Urbanístic de l’Eix Tranversal Ferroviari (ETF). Des de llavors, centenars d’hectàrees de tot el país estan afectades per aquest futur tren, però el projecte dorm en un calaix de la Generalitat.
L’ETF ha de ser una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que unirà, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectarà, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçarà de manera directa o indirecta amb els seus aeroports. A més, un ramal des d’Igualada a Martorell connectarà amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En total, la reserva per a l’Eix Transversal Ferroviari és de 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals.
El nou eix serà d’ample internacional i dissenyat per a trens de viatgers a fins a 250 km/h i de mercaderies fins a 120 km/h. Es preveu crear 8 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, tindrà 10 estacions, comptant les de Lleida i Girona, ja existents. Es preveu que un 52,5% de la futura línia sigui en túnel i un 9% en viaducte.
D’aquesta manera, el temps total del recorregut de tot el traçat entre Lleida i Girona seria d’aproximadament 1 hora i 20 minuts, i en cadascun dels trams d’entre 20 minuts i mitja hora.
Les primeres estimacions -fa 14 anys- deien que aquest projecte costaria 6.500 MEUR. Una barbaritat.
Pel que fa a l’Anoia, des de Cervera, l’eix discorre en túnel fins a la nostra comarca,i arriba pel Nord a Igualada, on es preveu una nova estació de viatgers a l’entorn de l’Hospital. Un bypass per a mercaderies voltaria la ciutat pel nord. Passat Igualada es projecta una apartador de trens connectat amb una futura zona logística.
Des de l’estació d’Igualada arrenca el ramal de la línia cap a Martorell, que abasta una longitud de 35 km, buscant el corredor de l’A-2, amb un llarg túnel entre Castellolí i els Hostalets de Pierola.
El traçat d’aquest ramal cap a Barcelona enllaça amb la línia Vilafranca-Barcelona entre el terme municipal de Sant Esteve Sesrovires fins a arribar a l’estació de Rodalia a Martorell. D’aquesta, manera es millora la connexió ferroviària de passatgers entre Barcelona i l’Anoia i es disposa d’una connexió alternativa de mercaderies cap al Port de Barcelona.
