Des d’avui dijous i fins diumenge les llegendes han tornat a Sant Martí de Tous amb la 12a edició del Festival de Llegendes de Catalunya, DeLlegendes amb l’objectiu de retornar al format habitual, amb totes les mesures de seguretat anti-covid però vetllant perquè la cultura torni també a la normalitat. La programació consta d’una trentena d’espectacles de teatre, música, dansa, titelles i narració repartits en diferents zones del poble.
Hem parlat amb Víctor Borràs, de Teatre Nu, organitzadors del Festival.
Com es presenta aquesta dotzena edició del Festival de Llegendes de Catalunya?
Amb moltes ganes, després d’un treball intens. És una edició amb una programació molt potent, amb tants espectacles com les edicions fetes abans de la pandèmia, amb molts espectacles de creació, amb moltes estrenes i fins i tot alguns han fet residència a la Casa del Teatre Nu, amb coproducció del Festival.
A part es podran veure molts espectacles tant de música, com de dansa, de narració, de teatre, intentant fer el Festival que vam pensar quan en vam agafar la direcció, ara fa dos anys, i que l’any passat no va poder ser. Tenim la voluntat de continuar en el que fa a l’esperit del Festival d’aposta per la comunitat, per la participació del poble però donant un pes a la creació contemporània i suport a la innovació.
L’any passat el DeLlegendes es va celebrar malgrat la covid però en un format reduït. Com heu treballat per programar el d’aquest any?
Ha estat la part més complicada perquè no sabíem què ens trobaríem en aquests moments. L’any passat era més clar: sabíem on érem i què es podia fer i ens vam adaptar a allò. Aquest any no ens podíem permetre tornar a fer un Festival petit, però tampoc ens podíem arriscar massa. També hem hagut de pensar en com restringir l’aforament, com controlar les entrades de manera eficaç, etc. Finalment vam trobar aquesta fórmula de venda anticipada a preus populars.
Hem treballat per fer un festival el màxim de “normal”, posant aquest preu d’entrada, que també permet que la gent valori els espectacles que hi ha i veiem que, de moment, està tenint bona resposta perquè les entrades es van venent.
Com a organitzadors del Festival i com a bons coneixedors del món de les arts escèniques, aposteu per donar oportunitat a companyies emergents?
Tant a les companyies emergents com a espectacles de producció pròpia que parteixin de les llegendes, de la tradició oral i de les històries populars. Creiem que el Festival ha de ser una oportunitat perquè la gent vegi en la tradició oral, llegendes i mites una font d’inspiració per a creacions contemporànies, que ens parlin d’ara. Un exemple es podem trobar a les cultures nòrdiques i saxones que s’estimem molt les seves històries llegendàries i els seus mites i apareixen en obres de tota mena. Aquí, a la nostra societat, ho veiem com una mica folklòric, una mica carrincló.
Vinculant-nos amb altres fires, com la Mediterrània o la d’Arts de Carrer, compartim els coneixements i les propostes.
És complicat trobar propostes escèniques de qualitat que puguin incloure’s en un festival d’aquestes característiques?
No ens hem trobat, de moment, amb dificultats per elaborar un programa que creiem que està molt bé. Es fan espectacles interessants partint de la tradició oral i de les llegendes però sí que voldríem ser un motor perquè se’n facin més. Aquest és un dels nostres quatre objectius: programació de coses que ja existeixen, creació de coses noves, implicació amb la comunitat i participació en el territori. Tenim la sort d’interaccionar amb una fira específica com és Mediterrània, que fa molta feina de selecció i on podem conèixer moltes propostes, podem assistir a presentacions de projectes…
Què podríem destacar de la programació del Festival de Llegendes d’aquest any?
A nivell general podem dir que la meitat dels espectacles són per a joves i adults i l’altra meitat per a públic familiar, una trentena en total.
De públic familiar podrem veure l’espectacle La petita Capmany que es un espectacle de Tanaka Teatre que parla de la figura de l’Aurèlia Capmany; també podrem escoltar les 2princesesbarbudes que recuperen el seu espectacle 10 anys de Cançons i rimetes. També tenim l’estrena de la Cia la Remeiera, Dones en tota regla que trenca amb la cara oculta del llenguatge popular i reivindica la figura de la dona en la societat, en concret el seu viatge amb la menstruació; es podran veure espectacles de titelles, de narració, alguns dels quals es quedaran després a fer residència per a nous espectacles, com és el cas de la Cia Matito, que està programada amb l’espectacle de titelles i música per a tots els públics Matito i la grandíssima roda de fira, i farà residència amb l’espectacle Tomassa. De la mateixa manera ho farà la Cia. Jordi Font, que actuarà amb l’obra de teatre i música per a tots els públics Contadors de Llegenda, i després farà residència amb l’espectacle Ells i jo.
Per a adults podem destacar l’espectacle de cloenda amb Las Cocanha, un duet que canta amb occità; al Casal podrem veure dues obres de teatre, una amb l’Alba Valldaura Iaia, memòria històrica i per a joves la companyia La Reforma de les Illes balears, proposa Una flor no fa estiu que parla sobre la flor romanial.
A part podem destacar diversos espectacles que són estrenes de companyies emergents com és el cas de Paraules que trenquen ossos, de la Cia. Pagans, un espectacle multidisciplinari que va fer residència l’any passat aquí a Tous; també es podrà veure Més lloc per a la fosca, d’Elvira Prado-Fabregat, un espectacle musical que estudia la relació oral i l’univers mític de Víctor Català, i compta amb l’acompanyament del músic Carles Viarnès.
D’altra banda, també es troben en residència la companyia Com un llum amb l’obra de teatre i música Safareig, anàlisi semàntica de l’amor, i l’actriu Nerea Mendia, amb l’espectacle de teatre i narració Manera de parlar.
L’Apagada del Misteri d’aquest any comptarà amb la presència de Xavier Graset. Per què s’ha aposta per ell?
Ell és actor encara que s’ha dedicat més al periodisme. Va venir a la Casa del Teatre Nu a fer el seu monòleg Sobre els danys del tabac i les ostres, ens va agradar moltíssim la seva feina i es va posar el públic a la butxaca. També ens va semblar una persona molt accessible i es va mostrar molt interessat pel nostre projecte. Quan vam proposar-li participar a l’Apagada del Misteri, va dir que sí de seguida.
Creiem que el fet d’incorporar algú més mediàtic per participar a l’Apagada és bo perquè la gent la conegui, tot i que el nucli de l’acte són els veïns del municipi que hi participen. L’Apagada, amb els anys, s’ha guanyat el dret a ser ella mateixa, a que la gent vingui a veure l’espai, per veure els carrers, per veure la il·luminació amb les espelmes i per veure la gent del poble actuant. I aquest any a més hi ha l’al·licient de tornar a passejar pels carrers de Tous després que l’any passat només poguéssim fer un tastet d’Apagada.
Aquest any el DeLlegendes s’afegeix a la commemoració de l’Any Tomàs. Qui era en Joan Tomàs i quina vinculació té amb Sant Martí de Tous?
En Joan Tomàs era un músic i compositor que acompanyava en Joan Amades en les seves “missions” a la recerca d’històries i cançons populars per fer el Costumari Popular. Aquest any se celebren 125 anys del seu naixement i l’any que ve se celebra el centenari de la primera “missió” del Costumari.
Podríem dir que en Joan Amades anava amb la màquina d’escriure i en Joan Tomàs anava amb el paper i el llapis transcrivint les notes musicals de les cançons populars. I a més van passar per Tous, a principis dels anys 30, i van recopilar el Ball de Faixes i un parell de goigs més. El fet de recordar aquest moment ens va semblar que el Festival se n’havia de fer ressò i per tant podrem veure l’exposició al Casal durant tot el mes de juliol. Aquest any a la cercavila es ballarà el Ball de Faixes que no s’havia ballat mai al Festival.
Una persona de fora que vingui al Festival, quins serveis es trobarà?
Es trobarà un poble molt bonic, un gran acolliment per part de la gent, molts voluntaris que els ajudaran en el que necessitin, serveis de restauració, tant els del poble com diverses food-truck que estaran ubicades al Mercat de la Bossa de Bou, que aquest any es tornarà a celebrar. També disposaran de serveis sanitaris, canviador per a nadons. A la Casa del Teatre Nu hi haurà el Punt d’informació on la gent podrà comprar entrades d’última hora, encara que demanem que tothom que pugui les compri per internet. Potser podrem ampliar algun dels aforaments i hauran sortit a la venda més de 2.000 entrades.
Per poder dur a terme el Festival compteu amb la col·laboració de voluntaris.
Són imprescindibles. Enguany seran 150 tant pel que fa a l’organització logística com a la participació actoral a l’Apagada de Misteri, on participen 80 actors i actrius. Que en un poble de 1200 habitants hi hagi 150 voluntaris diu molt de com som els touencs. Hi ha gent que està tot el cap de setmana treballant per al Festival.
Hem fet un video, en el qual participen 75 voluntaris i que podeu veure a les xarxes socials, amb música tocada per l’Escola de Música de Tous, amb la participació de les entitats del poble, que també podrem veure a la Cercavila que substitueix aquest any el Tous és llegenda. Ens agrada i ens esperona que tothom se senti cridat a participar a l’esdeveniment perquè la clau de l’èxit és la gent i la xarxa que genera.
El Festival de Llegendes és un referent al país?
Això penso que no ho hem de dir nosaltres i creiem que el Festival en els 10 primers anys va fer una feina de creixement espectacular: el Sergi i la Nídia van fer una tasca magnífica i mai els estarem prou agraïts. Nosaltres, amb La Casa del Teatre Nu ens hi vam començar a involucrar a partir del cinquè any. L’any passat ens van passar el relleu del Festival i penso que va ser un mèrit d’haver-lo mantingut malgrat la situació pandèmica que vivíem. Aquest any tenim l’ambició d’uns objectius que creiem que assolirem. Pensem que la línia a seguir és que el festival tingui més pes a nivell de país amb un plus de professionalitat. De moment som un festival de la Catalunya Central a tenir en compte i tenim la voluntat de continuar treballant i arribar més enllà.
