La instal·lació Paper Tears, de Clàudia Pagès, es pot veure a la 61a edició de la Biennal d’Art de Venècia. El projecte català escollit per l’Institut Ramon Llull, comissariat per Elise Lammer, barreja la llum, el so, la imatge i la dramatúrgia en una “filigrana” que reflexiona sobre la “continuïtat inquietant entre les estructures de poder del passat i del present”. La instal·lació es podrà visitar fins al 22 de novembre als Docks Cantieri Cucchini de San Pietro di Castello.
L’artista Clàudia Pagès assenyala que, a diferència de documents com les lleis o el llenguatge escrit, les marques d’aigua existeixen en negació, només apareixen quan són col·locades a contrallum. Va ser a la Itàlia del segle XIII on van aparèixer les primeres.
Justament l’element central de Papers Tears és un arxiu de marques d’aigua -o filigranes- que es conserva actualment al Museu Molí Paperer de Capellades. Les escollides per Clàudia Pagès són totes del segle XV, i són projectades a partir de quatre làsers.
El complementen unes pantalles LED, fixades magnèticament a una estructura metàl·lica d’uns 10 metres de llargada, feta a mida. La seva forma s’inspira en una half pipe -una pista de monopatí-, i busca guiar l’espectador a través de múltiples línies de visions.
Es tracta d’un joc de miralls que reforça el vídeo, que és un viatge als aqüífers catalans situats a la zona paperera. Pagès assenyala que ha treballat amb un dron per a captar diferents perspectives, amb una vista zenital que aplana el paisatge com un mapa.
Finalment, ‘Paper Tears’ està acompanyada d’una peça sonora composta per veu i percussió, en col·laboració amb la productora musical nara is neus; i d’una dramatúrgia estructurada en un vals en tres actes, que es repeteixen en bucle, amb una durada de mitja hora.
Una opereta
“És una videoinstal·lació amb so i llum, tot sincronitzat, i està pensat com una espècie d’opereta on entres”, explica Clàudia Pagès, que afegeix que serveix per a explicar esdeveniments com les “neteges ètniques”, com l’expulsió dels musulmans, productors de paper fins llavors. Aquest fet va provocar que s’importés el paper justament d’Itàlia. També es fa referència a la colonització d’Amèrica.
En aquest context, a la instal·lació s’hi articulen quatre monòlegs, que aborden qüestions com els boicots, les teories universalistes i individualistes de la política, o el llenguatge i els eufemismes que fem servir.
Les localitzacions de les aigües
Les imatges d’aigües que brollen de manera natural del subsol cap a la superfície, incloses en el projecte, s’han enregistrat a l’Aqüeducte del Pont Nou (Sant Pere de Riudebitlles), als Gorgs del Diable (Orpí), a Les Deus de Mediona (Sant Quintí de Mediona) i a La Bassa (Capellades).
L’artista Clàudia Pagès explica que fa 3 anys que va començar a treballar en les marques d’aigua i que va mantenir el projecte pausat perquè tenia clar que s’havia d’exposar a Venècia, que assegura que és “la ciutat de la marca d’aigua”.
