Em diuen que Ciutadans, el partit de Ribera i Arrimadas, ja està formant-se a l’Anoia. Després d’un primer intent no reeixit a les passades eleccions municipals, sembla que ara, arran de les recents manifestacions per la unitat d’Espanya que es van produir a la capital de la comarca, el partit “constitucionalista” ha començat a pescar en el nostre territori, i no precisament per iniciativa seva, sinó per un petit grup de persones d’alguns municipis de la Conca d’Òdena i del sud de l’Anoia. Es tracta de gent teòricament d’esquerres -alguna amb relleu públic fa alguns anys- farta del discurs fins ara tèrbol del PSC i del excessivament favorable al dret a decidir de Podem, “poc espanyol”, diuen. Desitjosos de fer onejar la bandera estatal, han decidit refugiar-se a Ciutadans, a qui defineixen “d’esquerres”. No m’expliquen si, quan van treure aquesta conclusió, s’havien posat les ulleres.
Ciutadans ha vingut per quedar-se. Que no siguin il·lusos, aquells qui s’han deixat perdre a pols aquell espai obrer dels barris on el vermell era el color predominant. Aquells qui, com el PSC, havien travat com ningú el necessari equilibri entre “els uns” i “els altres”, aquella Catalunya real de la qual, admetem-ho, han caigut massa ponts. Potser no sabíem que, en el fons, eren encara massa fràgils. Potser sí. Ara corren per canviar el seu discurs cada dia, renunciant als propis fonaments forjats en el catalanisme de Raventós i tants altres d’abans, tornant als barris que fa anys que no aixafaven, traient ara a corre-cuita la “manada” política del partit: els felipes, els guerras, els rodríguesibarras, els bonos, i aquell maleducat del Josep Borrell, el qui, per cert, ens va deixar tants anys sense autovia de la N2 a l’Anoia quan era mal ministre de Foment… Miren de pescar ara a aquells barris on ja no queda ni rastre d’allò que havien cuidat. S’ha assecat la pintura “carmín”, s’ha esgotat la paciència dels més pacients, i fa temps que les roses van perdre les fulles. Ara s’han canviat pel carbassa de les pastanagues, aquella fruita que es posa davant els cavalls per que tirin davant i no mirin mai enrere, al crit d’un genet que els condueix on vol i com vol.
Em sap greu, perquè m’estimo mil vegades el PSC que representava Maragall, Obiols i Serrat. No sé si hi seran a temps, però fa dos anys, onze mil anoiencs ja van decantar-se per Ciutadans. No hi ha cap motiu perquè el 21D, siguin menys. Per això PSC i C’s ara es barallen cada dia i es diuen de tot. Deu ser perquè, en el fons, ja s’assemblen massa.
