Per a molts s’han acabat les vacances d’estiu, però això no vol dir que no es pugui seguir descobrint i explorant nous llocs. A la comarca de l’Anoia tenim un munt de paratges maravellosos per descobrir. Aquí hi ha un recull de cinc fonts a visitar a la comarca:
Font de l’Ocata d’Hostalets de Pierola
Amb aquesta excursió de només 5,5km -contant anada i tornada- podràs conèixer un poble amb diferents cases modernistes, abans o després de fer la ruta, et recomanem fer una passejada pel nucli antic d’Hostalets de Pierola i gaudir de l’arquitectura modernista.
Font de Castellfollit de Riubregós
A Castellfollit coneixeràs més que una font, et proposem visitar el poble de Castellfollit de Riubregós abans de començar la ruta i visitar la torre d’En Batet, el castell de Sant Esteve i els carrers i les singulars cases del municipi.
El poble és medieval i nascut en terres de frontera a redós d’un castell. Antigament, hi havia dos camins que travessaven el terme; el camí reial i el camí de la sal. Per aquest darrer passaven els traginers de la sal, presents durant bona part de la història de la població.
Font de Can Macià a Òdena
La proposta és una ruta circular de 6,5 km amb sortida des del municipi d’Òdena. Es tracta d’un indret d’interès per la seva variada vegetació amb ombra ideal per a aturar-se i fer un berenar a la zona de pícnic que hi ha habilitada.
Si visites la Font de Can Macià i disposes de temps, hi ha nombrosos llocs d’interès per als voltants; barraques de pedra seca, camps de conreu, vinyes i olivers i el recinte pairal de Can Macià amb l’església de la Mare de Déu construïda l’any 1927.
Font Cuitora de la Llacuna
Un altre indret perfecte per anar a fer un berenar al mig de la natura i a prop de casa és a la Font Cuitora, a la zona de La Llacuna. És la font més propera al poble i l’aigua que hi brolla és molt apreciada per als llacunencs, ja que segons diuen té virtuts diürètiques. Font Cuitora està situada en un lloc ombrívol i envoltat d’àlbers, una espècia d’arbre molt poc comú a l’Anoia.
* Nota de redacció: L’aspecte de la font ha variat respecte la imatge. L’arbre de la imatge va caure.
Coves de Castellolí i Font del Ferro
La denominació d’aquesta cavitat, coves de la font del ferro o de can Llucià ve donat per la seva proximitat al mas homònim i a la font propera d’aigües ferruginoses. A la base del cingle on estan situades s’observen dos grans obertures i d’altres accessos menors, tots ells comunicats amb la galeria principal. La sala més gran té aproximadament uns 100 m2 i encara conserva algun testimoni actiu d’estalactites i estalagmites. Les coves, explorades per Amador Romaní, tenen una xarxa laberíntica de galeries amb un recorregut total d’uns 450 m. i 10 metres de profunditat. Als seus dos vestíbuls intercomunicats s’hi ha identificat restes de ceràmiques del període neolític antic evolucionat postcardial, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC; correspondria, doncs, a un hàbitat en cova contemporani ja al tipus d’hàbitat a l’aire lliure en cabanes.
