Cinc anys de l’incendi que va canviar per sempre el paisatge del sud de l’Anoia

El dissabte 24 de juliol de 2021, ara fa cinc anys, no va ser un dia fàcil pels anoiencs. Era un quart de quatre del migdia quan, un foc iniciat a Santa Coloma de Queralt, va anar guanyant terreny i va estendre’s com la pólvora per alguns municipis veïns. El balanç final? 1.700 hectàrees calcinades, confinaments i desplaçaments a Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles, cendra caient del cel, i un paisatge de la serra de Queralt, amb el castell homònim regentant-la al bell mig, que mai tornaria a ser el mateix.

Cronologia de l’incendi forestal

Dissabte 24 de juliol a la tarda comença l’incendi per causa d’un accident mecànic. La meteorologia, de cop, es converteix en la pitjor enemiga del Cos de Bombers, que a partir d’aquell moment hauran de treballar a contrarellotge per controlar l’incendi, que cada vegada agafa més virulència. Les hores de dissabte a la vesprada són les més crítiques, en què el foc agafa embranzida i avança amb rapidesa saltant la carretera que va entre Santa Coloma i la Llacuna i entrant al municipi de Bellprat, que serà el que acabarà lamentant una major afectació. Si les hectàrees cremades dissabte a 2/4 de 7 del vespre eren 153, a mitjanit ja es parla de 800. Davant la perspectiva d’un foc amb capacitat de cremar fins a 5.000 hectàrees, els Bombers munten un centre de comandament per treballar en col·laboració amb Mossos d’Esquadra, Agents Rurals, Creu Roja, Agrupacions de Defensa Forestal, unitats BRIF i UME, així com també la Policia Local, Protecció Civil i el Sistema d’Emergències Mèdiques.

Passada la que sembla la nit més crítica, la primera hora de diumenge ja acumula 1.000 hectàrees cremades, i al migdia, 1.200. Diumenge a la tarda, els Bombers continuen treballant en les diferents represes, i una s’escapa cap a Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles, obligant a confinar els veïns dels municipis. Aquella mateixa tarda, un núvol de cendra sorprèn els Bombers. Es tracta d’un pirocúmul, generat per causa del fum de l’incendi i que obliga als efectius situats a la zona, a retirar-se per protegir la seva integritat física. El diumenge 25 de juliol és un dels més adversos de l’incendi. En total s’han d’evacuar 170 persones, i queden afectades diverses explotacions ramaderes i masos disseminats, en el que s’ha de lamentar la mort de 500 porcs d’una granja de Bellprat, asfixiats per les flames. A tot el desconcert de la població, se li afegeixen petites explosions sonores, que més endavant Agents Rurals confirmen que es tracta de municions i projectils de la Guerra Civil, explotats per causa del foc.

La méteo canvia de bàndol

La nit de diumenge s’espera que sigui molt dura. Però els Bombers es mostren optimistes de cara a les condicions meteorològiques de dilluns. Finalment, dilluns al matí el dia s’aixeca fred i plujós, fet que permet perimetrar el 80% de l’incendi i desconfinar els veïns de Tous i Miralles. Al llarg de dilluns, l’incendi queda controlat, tot i que no es dona per extingit fins al 19 d’agost, 27 dies després de l’inici de l’incendi més arrasador de 2021.

Superficie afectada per municipis

L’alzina de Cal Gol, símbol de resiliència

Una de les pèrdues que es va haver de lamentar va ser l’alzina de Cal Gol, a Sant Martí de Tous; un arbre mil·lenari que, tot i sobreviure Reis, guerres i conquestes, semblava que no havia pogut resistir les flames abrasadores. L’any 2023, però, l’alzina va donar una sorpresa ben grata, aconseguint rebrotar dos anys després de l’incendi. D’aquesta manera, l’arbre que abans de l’incendi, feia una alçada de 12 metres i una amplada de capçada de més de 20 metres; tot i no estar en la mateixa forma física, es convertia en un símbol de resiliència per tota l’Anoia i la Conca de Barberà.