Carta als absents

Benvolguts/des:

Ja hem celebrat Sant Jordi, la nostra festa més entranyable, la que parla d’amor, de poesia, de primavera, de colors, de vida en definitiva. Sens dubte vosaltres heu sentit enyorança i nostàlgia per l’allunyament forçat del país. Especialment els Jordis, que no han pogut rebre la felicitació de la família i el petó dels fills…

Però estigueu segurs que heu estat molt presents en les ments de tothom. No sé si us podeu fer càrrec del que representa el moviment de solidaritat que s’ha endegat a Catalunya per reclamar la vostra llibertat. Hem decorat de groc tot el país. Els llaços omplen carrers i places, carreteres i ponts. Penso no exagerar si us dic que deuen comptar-se no per milers sinó per centenars de milers. A totes les reunions i actes culturals es fa referència a vosaltres. Per tota Catalunya i de manera constant hi ha actes reivindicatius i l’afluència de persones no minva, al contrari.

Per part nostra, ens mantenim ferms. Malgrat totes les dificultats i errors comesos no defallim. I en bona part sou vosaltres els que feu que mantinguem la moral ben alta. La vostra situació ens esperona a mantenir-nos en lluita constant contra la injustícia i en favor de la llibertat. No defalliu vosaltres perquè us necessitem per construir un país on siguin respectats els drets de tothom, on cada ciutadà sigui considerat com a persona que té l’administració al seu servei. Us necessitem per trencar el dogal que ara ens escanya i continuar el progrés social i econòmic que havíem iniciat. Us necessitem per salvar la nostra llengua i la nostra cultura dels atacs que volen anorrear-les. No podem sotmetre’ns a un poder que ens té encadenats. Ha arribat l’hora de segar cadenes. No perquè convé, sinó perquè és qüestió de vida o mort. En aquesta partida Catalunya s’hi juga la supervivència. Lliures o sotmesos.

No sé si des de la presó o l’exili us arriba la sensació que tenim de trobar-nos al final d’una etapa. El sistema actual s’està desmanegant cada dia més i acabarà per caure com un castell de cartes. Vaig sentir no fa gaire un comentarista que, parlant de futbol, deia que “als directius el poder els ve donat, però l’autoritat han de guanyar-se-la”. En política avui podem dir també que ells tenen el poder i la força, però han perdut ja qualsevol credibilitat. Ara les lluites ja no son només contra nosaltres. Ara ja es barallen polítics contra jutges. A més, quina credibilitat pot tenir un partit que té imputats més de 900 casos de corrupció? En això sí que són els primers… És el partit més corrupte d’Europa en un estat presidit per una monarquia que sembla treta d’un còmic del segle passat. Cada dia hi ha més banderes republicanes a les manifestacions. El descrèdit a què han arribat és irrecuperable, però se l’han guanyat a pols. Catalunya ja la donen per perduda, però ara estan perdent Espanya.

Ningú sap a hores d’ara com evolucionarà tot plegat, però és evident que hi ha d’haver un canvi radical i Catalunya ha de continuar reclamant el seu dret a decidir. Cal fer foc nou i aquest s’anomena República Catalana. Us necessitem per posar-la en marxa. També per això us volem a casa.

Una abraçada ben cordial.

Josep M. Carreras