Per aquesta ocasió, em complau de participar-vos de l’excepcional producció pictòrica d’una jove artista igualadina, Carla Paradell, l’obra de la qual -a la nostra ciutat, encara no mostrada- ha estat en dates recents objecte de tot un reclam per a una magnífica exposició a l’Estació Espai Jove Girona, a propòsit del consolidat programa artístic per a joves creadors Mostrar’t (Ajuntament de Girona), on ha pogut exhibir un considerable nombre de les seves apreciades obres d’encàrrec per a particulars.
Això és, Carla Paradell i Búrria (Igualada, 1994), des dels dies de la seva infantesa va assistir a un entusiasta despertar de la creativitat artística tot experimentant uns primers esbossos sobre temes relacionats amb la Natura i els animals; una motivació dibuixística i pictòrica de la qual no va trigar a traçar allò que -en paraules seves- seria el seu “camí vital”.
Aquest episodi creatiu marcat per una mena de talent innat i d’abast autodidacta, més endavant i simultàniament es compartiria amb el que, de fet, emergia com a una veritable vocació: dedicar-se a l’univers de l’educació; una destinació professional per a la qual va cursar el Grau en Educació Primària, amb una menció expressa en Arts visuals i plàstiques, a la Universitat de Girona; unes ensenyances conduïdes per uns qualificats professors que li van fer entendre l’art com a un procés de cohesió social i un vehicle per al foment dels valors de la creativitat, l’esforç, la concentració i el sentit de la bellesa.
Quant a les competències artístiques de Paradell, aquestes, des de ben joveneta es van veure perfeccionades en diferents cursos al Pèl i Ploma d’Igualada, a més de fer el batxillerat artístic a l’Institut Joan Mercader. Seguidament, va iniciar la seva formació universitària en Disseny gràfic a l’ESDAP, de la Llotja de Barcelona, prologant-la a la seu d’ESDAP d’Ondara, a Tàrrega. Un Erasmus a l’Accademia di Belle Arti di Macerata (Itàlia) li va permetre d’establir un estret vincle entre l’art manual i l’art digital, a més de poder accedir temporalment al món laboral en un estudi de disseny; no sense continuar especialitzant-se en tècniques pictòriques de la mà d’artistes de renom. Així, en la mateixa línia que continuava realitzant el seu projecte artístic, la seva inqüestionable sensibilitat envers l’educació especial també va encaminar-la a l’obtenció d’una Menció en Educació Especial per la UNIR (Universitat de La Rioja), alhora que cursaria un postgrau en Acompanyament Sistèmic i Transgeneracional a través de la pintura, descobrint així el potencial transformador i terapèutic de l’art.
Tanmateix, va ser fa uns anys, amb motiu de la mort de la seva gosseta Xispa, quan va decantar-se definitivament per la temàtica pictòrica del retrat animal; un veritable projecte creatiu amb el qual s’ha fet amb unes més que aconseguides i representatives realitzacions, que l’han convidat a múltiples treballs per encàrrec que, per estímul propi, no li han estat gens incompatibles amb la seva dedicació professional a l’ensenyament a l’Escola Àuria d’Igualada.
Les seves pintures d’animals, essencialment de gossos, es corresponen amb el gènere d’un Art animalista, de marcat segell realista, que se serveix de la tècnica de la pintura acrílica sobre tela; una tècnica que Paradell considera la millor per a manejar-se amb total fluïdesa i espontaneïtat, gràcies a la plasticitat d’un assecat ràpid que facilita aquelles pinzellades de capa sobre capa amb unes immillorables transparències cromàtiques.
Definitivament, de la mirada atenta a les seves obres se n’obté que aquestes són el resultat de l’art de representar unes fotografies d’animals incomparables, és a dir, una zoologia artística excepcional. Realment, amb aquest procediment tècnic aconsegueix copsar l’essència més viva dels animals que retrata, tot posant èmfasi en la mirada i allò que els fa realment i emotivament únics per a les famílies a què pertanyen; retornant-los, a través de l’art, aquell segell autèntic d’identitat i de connexió amb els humans, al capdavall, una mena d’instrument per a preservar les seves millors vivències i, és clar, els records.
En definitiva, amb el seu tarannà despert, curiós i acuradament observador, en matèria artística Paradell ha aconseguit creure fermament en l’art de la pintura animalística com a un dels millors processos empírics capaç de connectar-nos afectivament i de manera empàtica amb el món animal. I, més enllà de les connotacions estètiques amb què es realça la seva bellesa, els animals -els gossos- representats a la seva obra comuniquen molt més del que hom pot observar a simple vista, ja que també deixen entreveure desitjos, idees i sobretot aquells sentiments tan intrínsecs de lleialtat.
