Salvador Vives
Alcalde de Capellades
Les persones tenim dies al llarg de la nostra vida, dies bons i d’altres que no els volem recordar. Algunes etapes ens marcaran per sempre, com el període que es va iniciar el 13 de març de 2020. Han sigut dels dies més complicats i durs tant des del punt de vista personal com des de la meva representació com a alcalde de Capellades. Cal ser sincers. No estàvem preparats per afrontar la pandèmia de la Covid-19.
Tot ens va canviar de sobte. A nivell personal, de país i de la vila de Capellades el món se’ns va capgirar. Cert és que el govern de Capellades vam seguir totes les pautes de seguretat i prevenció des del dia 12 de març. Tots els esforços es van centrar en reorganitzar-nos. Els serveis municipals, serveis socials, instal·lacions municipals, administració, tècnics i la brigada ens vam posar al servei d’una realitat forçada i amb un nou funcionament.
Durant aquesta pandèmia el fet més emotiu va ser l’impacte de la Covid-19 que van patir els nostres avis i àvies a la Residència. Vam ser la zona zero del coronavirus de les residències geriàtriques de Catalunya. El virus s’acarnissava amb les nostres persones grans, els pares d’amics i veïns de la nostra vila de tota la vida. El cor es va encongir i encara avui el dol està present. Tots seguim molt fotuts.
Segur que tot és millorable. I n’hauríem d’aprendre, tant els responsables del nostre país com dels nostres municipis: haurem d’aprendre d’errors difícils d’evitar per una situació inesperada d’emergència sanitària que ha col·lapsat tots els països del món.
Quan hi va haver el confinament de la Conca d’Òdena la resta de pobles de l’entorn proper, entre ells Capellades, no vam estar confinats. Això va crear situacions complexes. Igualada és la ciutat de referència de molts veïns i veïnes i de molts pobles del seu entorn. No ens van confinar, però sí que patim les conseqüències d’aquesta situació. Per exemple, tot i que estem a tocar de la Conca d’Òdena i som part integrant i activa de la comarca, en les propostes d’inversions dels milions que abocaran des de la Diputació o del Govern de la Generalitat, ens diuen que no hi estem convidats. Un error estratègic greu, perquè no només la Conca va patir directament les conseqüències del seu confinament. També Capellades.
La comarca de l’Anoia des del meu punt de vista està ordenada en quatre zones molt clares. Tres són l’Alta Anoia; l’Anoia Sud, que aprofita l’impuls econòmic i social del Baix Llobregat, i la Conca d’Òdena, totalment estructurada i organitzada entres ells. I per últim hi ha el que jo en dic “l’altra Anoia”. Som els municipis de la Torre de Claramunt, Carme, Santa Maria de Miralles, la Llacuna, Vallbona i Capellades, on la seva realitat social, cultural i laboral no té res a veure amb les grans directrius que es mouen des de la capital de la comarca, Igualada.
“L’altra Anoia” existeix, però se’ns ignora. Ens trobem sense cap representació efectiva i pràctica en aquesta reconstrucció. A tots nivells. El Consell Comarcal de l’Anoia, ni el veiem. Llegim a la premsa comarcal que la solució al problema de la comarca és buscar més terrenys industrials. Ho diuen seriosament? Per fer-hi què? Més polígons industrials? Per a quin tipus d’indústria? Per a empreses com la Nissan? Per a empreses de logística, sense especialització i de salaris baixos? Quina és l’aposta per buscar terrenys agraris per fer sòl industrial?
Capellades no ho sabem, perquè no ens hi han convidat a definir totes aquestes estratègies que afecten directament al futur de les nostres veïnes i veïns. Capellades no pot participar ni crec que sigui la millor solució de futur buscar espais industrials. El nostre terme municipal és de 2,9 Km2 i no podem tenir grans espais industrials.
Però cal definir el futur de Capellades dins el context de la comarca i de la Conca d’Òdena. El nostre futur va lligat a buscar alternatives econòmiques adaptades a la nostra realitat. El turisme, el Museu Molí Paperer, el futur Parc de la Cinglera del Capello… Tot això ha de ser una realitat on hem de centrar els màxims esforços i recursos. Avancem en aquesta línia estratègica. És bo per a tota la comarca i hi hem d’anar coordinats amb les polítiques industrials. És una de les bases dels negocis de futur de la nostra vila.
Un altre sector de l’economia capelladina és la industria a l’entorn del paper i la indústria del metall. Tot i que la capacitat d’influència municipal no es bàsica, iniciarem trobades amb les empreses locals per buscar punts que puguin facilitar el màxim suport en el seu funcionament. Una de les activitats de l’economia capelladina on hem de continuar fent una aposta important és la potenciació del comerç local, els petits emprenedors i autònoms i buscar alternatives innovadores de compra i de serveis de digitalització. Cada petit negoci ha de millorar el servei en l’oferta i en la logística de la distribució. Els temps ens porten a adaptar el servei a la nova realitat de compra, com hem vist durant els dies del confinament de la pandèmia de la Covid-19. Xarxes, apps, entorn digital que ha de ser una de les prioritats de la reconstrucció si no volem veure desaparèixer desenes de petits negocis. I també cal fer-ho amb una lògica comercial.
Una de les altres alternatives a curt i llarg termini es la vessant del Canvi Climàtic, de la Transició Ecològica. L’Ajuntament s’ha de posar el dia. L’anomenat Pacte d’Alcaldes pel Clima i Energia al que l’Ajuntament de Capellades es va adherirà any 2011, s’ha d’actualitzar, si és que realment ens el creiem. I l’equip de govern de Capellades se’l creu. Però estem encara en una dimensió molt endarrerida per a que sigui una realitzat local. Aquesta qüestió també és una oportunitat per al desenvolupament social i econòmic de Capellades en el futur i ha de formar part del pla director de reconstrucció i planificació. Desenvolupem la sostenibilitat. Creiem-nos-ho. És una oportunitat única.
La reflexió estratègica ha d’anar per aquí. Ha de tenir en compte totes aquestes realitats. Cap municipi, cap veïna ni cap veí en podem quedar exclosos. La pandèmia encara no ens ha deixat, però hem de ser conscient que per tirar endavant, per incidir en la reactivació i recuperació social i econòmica totes i tots hem de participar-hi activament.
