Mentre centenars de ciutadans, catalans o espanyols, fan milers de quilòmetres per portar ajut humanitari i recollir refugiats ucraïnesos a la frontera amb Polònia, a la frontera de Melilla, la guàrdia civil rep a garrotades els immigrants que volen entrar a Espanya
Les escenes de violència extrema de set agents de policia en contra d’un sol home, ferit, esgotat i espantat, fan avergonyir a la majoria de ciutadans. En canvi, al ministre de l’Interior, el jutge Grande Marlaska, li sembla justa i proporcionada l’actuació dels agents sota les seves ordres. Si us dic la veritat no m’estranya gens la manca d’humanitat d’aquest “ministro socialista” car li deu el càrrec a un desig personal del Cap d’Estat que, tot i no poder intervenir en política, segons la Constitució, hi intervé sempre que vol. Val a dir que amb govern socialista, intervé sempre. El PSOE s’hi agenolla, sap qui és l’amo.
Aquesta actitud violenta i deshumanitzada que es dona a la frontera sud d’Europa -o del nord d’Àfrica- és just la contrària que veiem a les fronteres d’Ucraïna on fins i tot un govern tan dretà i carcamal com el polonès, està posant tots els mitjans per acollir als, de moment, dos milions de refugiats que hi passen.
Això no és tot. També els ciutadans de peu, com dic a l’inici de la columna, estem donant un exemple de solidaritat internacional. Tant és així que les ONG’s s’estan quedant col·lapsades de tant material solidari com els han lliurat els ciutadans. No fa ni quinze dies que va començar la invasió russa d’Ucraïna i ja hi ha milers de refugiats que han arribat a Catalunya on, la majoria, s’han quedat amb acolliment de milers de catalans que els han obert les portes de casa seva. Han anat més de pressa els ciutadans a prendre mesures per a pal·liar els patiments dels ucraïnesos, que no pas els governs respectius que, més enllà d’enviar armes i apujar els preus de l’energia i els aliments, poca cosa han fet en favor de les persones.
És un xoc cultural veure com el govern “más progresista de la historia de España” desferma les seves bèsties més ominosament violentes contra persones indefenses que l’únic que volen és tenir accés a una vida. Tant li fa que el president del gobierno de España sigui de dretes o d’esquerres, quan vol aplica allò de: “en cas de compromís, l’estat té atribucions per passar-se pels c…. totes les lleis del país”.
Comptat i debatut el que més s’assembla a un polític de dretes espanyol és un polític d’esquerres espanyol. I mentrestant les bèsties violentes campen sense control per les fronteres del sud, lesionant africans i avergonyint als ciutadans decents.
