Recentment s’han marcat dues fites clau en el calendari polític: el mes de juny del 2017 estarem preparats per fer la desconnexió d’Espanya i al setembre es farà un referèndum per votar si desitgem ser una república independent. El procés ha entrat doncs en una fase final. Una fase determinant que requereix preparar les estructures d’estat necessàries per fer el trànsit cap a un estat independent. Aquesta és una tasca de gran complexitat.
Requereix un treball discret però alhora també comunicatiu, per tal d’aportar confiança als ciutadans dels passos que es fan per complir amb el mandat democràtic del 27S.
En l’àmbit econòmic i financer, una de les estructures d’estat més importants és la creació d’un Banc Central de Catalunya, una institució que actuaria com a part integral del Sistema Europeu de Bancs Centrals.
Quines oportunitats oferiria per a l’economia catalana? (1) en primer lloc, l’oportunitat d’adoptar una regulació i supervisió financera (tant micro com macroprudèncial) que es regeixi per les millors pràctiques internacionals; (2) en segon lloc, un Banc Central Català propi aportaria uns beneficis considerables a l’economia de Catalunya (d’uns 500 milions d’euros anuals nets), derivats de l’assignació que fa el Banc Central Europeu dels euros en circulació a cada estat de la zona de l’euro, del repartiment d’ingressos provinents de les operacions de liquiditat i dels fons de les reserves mínimes que els bancs catalans haurien de tenir al Banc Central Català. Aquests recursos els genera actualment el Banc d’Espanya (en els darrers 5 anys el seu benefici anual net ha estat d’uns 2.500-3.000 milions d’euros). Implicarien doncs nous recursos que es podrien destinar cada any, íntegrament, a la millora de serveis públics essencials com la sanitat o l’educació; (3) en tercer lloc, la creació d’un banc central generaria un efecte multiplicador en el PIB resultant de la creació de llocs de treball especialitzats – que tan necessaris són pel futur laboral dels nostres joves.
Apart del treball tècnic, aquest procés requereix un diàleg fluid amb les principals institucions europees. Un diàleg que estem tenint i que està sent molt positiu.
Natàlia Mas Guix, Directora general d’anàlisi econòmica departament de la vicepresidència i d’economia i hisenda.
