L’AnyTime Fitness CB Igualada disputa aquest divendres un partit històric. A partir de les 20:15h s’enfronten al Camping Bianya Roser A, en el primer partit de la final a 8 per aconseguir l’ascens a Lliga Femenina 2, la segona màxima categoria estatal. Si guanyen el partit d’avui divendres, aquest dissabte disputaran les semifinals (18:10h) i diumenge serà el torn de la final (18:05h) o del partit pel tercer i quart lloc (16:00h). En la prèvia d’aquesta fase final, que es disputarà a Vic, hem parlat amb la Judit Lamolla i el Sergi Alamillo, jugadora i entrenador del conjunt blau.
Quines són les sensacions abans d’encarar aquesta fase d’ascens?
Judit (J): Ara mateix són súper positives. Estem eufòriques, tot i que fins aquesta setmana no hem estat del tot conscients del que havíem aconseguit. Jo encara em pregunto com pot ser, ha anat tot molt ràpid. Vam començar la pretemporada a l’agost, però després va venir l’aturada, fins que al març comencem finalment la competició. I en dos mesos jugues molt pocs partits, però molt exigents i de cop ens plantem a uns fases d’ascens. Per altra banda, ens adonem que som un bloc molt sòlid, que fa dues temporades vam salvar la categoria in extremis en un tercer partit de play-off i les fases d’ara són el resultat de molt temps de treball.
Sergi (S): Jo tinc uns sensacions positives. Ara tenim el premi a la constància, a l’exigència que ens hem marcat. I jugar aquestes fases per pujar sembla mentida, però és molt complicat. Tenim una oportunitat històrica per poder-ho lluitar. Sempre he dit a les jugadores que disputar una fase final a nivell de Catalunya és molt difícil, en qualsevol categoria. Com a esportista, tant per les jugadores com pels entrenadors, és lo màxim. Tinc molt clar que ens hi deixarem la pell. L’equip té un estil de joc molt definit i sempre lluitem tots els partits fins a l’últim segon.
Hi arribeu amb bona dinàmica, amb tres victòries consecutives…
S: És cert, però més que les victòries em quedo amb les sensacions. Som un equip sòlid que en qualsevol moment podem solucionar els partits. Depenem del grup, no d’una jugadora en concret, i crec que aquesta és la gran virtut del nostre equip.
J: Més enllà de les tres victòries crec que també és important que els tres partits han estat difícils. Arribem a les fases patint per guanyar diversos partits, ajustats fins al final i crec que això ens ajuda a arribar mentalment molt preparades a aquesta final a vuit.
Ho comentaves abans, Sergi, sou un equip en què cada partit pot destacar una jugadora diferent.
S: Quan vam entrar buscàvem això, crear un grup de treball en què tothom es senti important en el seu rol. És tan important la que juga 25 minuts com la que ho fa 5. Totes les jugadores ens donen una qualitat d’entrenament que, si no hi fos, no podríem competir. I en el bàsquet, no cal dir-ho, 5 minuts poden decidir moltes coses.
A l’inici de temporada us marcàveu assolir aquestes fases d’ascens?
J: No ho pensàvem i crec que és la clau per haver arribat fins aquí. El nostre objectiu era ser un equip i això s’ha aconseguit amb excel·lent. I la prova és que aquelles jugadors que per motius personals, per la pandèmia, han hagut de deixar l’equip aquest any, com la Clara Mas o la Carla Escuert, tot i no ser-hi el dia a dia ens han recolzat tant en diversos partits com entrenaments. Per altra banda, amb la situació actual ens anàvem posant fites a curt termini. Poder començar a entrenar ja era un privilegi, després la competició, etc. I posar el focus en el dia a dia crec que ens ha portat al punt on som ara. I ara sí que hem de pensar en gran, no tenim res a perdre i molt a guanyar.
Us vau assegurar el bitllet per aquesta fase d’ascens fa dues setmanes, després de guanyar al CB Valls. Heu controlat més els contactes socials aquests quinze dies per evitar la possibilitat de quedar-vos confinades?
J: N’hem estat conscients tota la temporada, de fet, no només aquests últims quinze dies. I la prova és que no hem hagut de suspendre cap partit per tenir positius a l’equip. Hem estat responsables, també per tot allò que va més enllà del bàsquet, evidentment.
Qui és el rival que parteix com a favorit en aquesta fase final?
S: Dels vuit equips que hem arribat a aquestes fases, n’hi ha sis que tenen plantilles amb molt de nivell: Lleida, Hospitalet, Sant Adrià, Cerdanyola, Roser i Draft Gramenet. I després hi som nosaltres i el CN Terrassa que estem preparades per fer saltar la banca. No tenim res a perdre i aquest fet de no tenir pressió ens pot anar molt bé per competir. Venim de quasi baixar fa dos anys a tenir un equip molt competitiu, rejovenit però també amb jugadores consolidades a la categoria.
Judit, què sents després de jugar tota la vida al CB Igualada i ara disputar unes fases d’ascens a Lliga Femenina 2?
J: Orgull. He viscut una mica de tot i, en el meu cas, mai havia estat als equips més competitius del club, no he jugat a preferent en categories de formació, em vaig trencar els lligaments creuats del genoll a júnior de primer any. I ara, arribar aquí amb la gent que som ara, és brutal. No es pot demanar més. Bé, de fet sí… [riu], però s’ha d’anar passet a passet.
La lesió de creuats que comentes és la mateixa que es va fer la Paula Guasch en l’últim partit. Una llàstima per a ella perdre’s aquesta fase final, no?
J: Sí, ha estat una llàstima. Ens ha ajudat molt des de l’inici de la temporada i que no pugui jugar aquest partits ens sap molt greu.
S: Costa assimilar-ho, tant a ella com a la resta de l’equip. Però crec que ara tots tenim al cap que tenim un motiu més per competir aquesta fase final.
