El Govern presentarà aquest dijous als municipis un visor dels resultats preliminars del Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER), que identifica les zones amb més capacitat per acollir nova potència eòlica i fotovoltaica. El document marca objectius mínims de generació d’energia solar fotovoltaica i eòlica terrestre per comarques i municipis, a l’Anoia com el segon territori amb més potencial per concentrar noves instal·lacions, seguit del Segrià, i per sobre de les Garrigues. Segons fonts del departament de Territori, l’executiu vetllarà pel compliment del pla, però no obligarà els municipis a engegar projectes, ja que es vol fer de manera consensuada.
Ja al setembre La Veu de l’Anoia va avançar que l’Anoia assumiria quasi 3.400 MW d’energia renovable, i en aquell moment en el qual faltaven algunes comarques per anunciar la quantitat prevista que assumirien, l’Anoia ja se situava com una de les principals receptores de renovables. Ara, amb el PLATER exposat íntegrament es confirma aquesta dada, que preocupa entre les entitats de defensa del territori, com Preservem l’Anoia i l’Associació per la Sostenibilitat Ambiental de l’Alta Segarra i Anoia (ASAASA).
Segons el pla, el potencial de generació solar fotovoltaica es concentra principalment a les comarques de l’interior, amb la Noguera, el Solsonès i el Bages al capdavant, seguides de l’Anoia i l’Alt Empordà. Aquestes zones, amb grans extensions de sòl disponible i una elevada irradiació, configuren l’eix principal del desplegament previst.
Pel que fa a l’energia eòlica (terrestre), la concentració se situa sobretot al sud del país, amb un pes destacat del Segrià i les Garrigues, seguides de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i l’Anoia: són comarques que mantenen avantatges competitius per la seva orografia i règim de vents, i podrien continuar liderant el creixement de la potència eòlica.
Segons fonts del departament de Territori, la rebuda del pla ha estat positiva, i on hi ha més discordàncies s’ha començat a fer un seguiment per platenjar altres propostes.
Respecte al compliment d’aquests objectius, l’executiu de Salvador Illa insisteix que el desplegament no serà imposat als municipis. De fet, els ajuntaments poden modificar o adaptar les zones proposades dins dels límits fixats pel pla i participar en el procés d’informació pública, que durarà tres mesos, mitjançant la presentació d’al·legacions.
