Demà dissabte té lloc la 30a edició del festival Anoia Folk al Castell de Claramunt i s’hi podrà gaudir, a més de l’entorn fantàstic, els concerts dels anoiencs Pribiz en primer lloc, seguits del conegut grup Obeses, liderat per Arnau Tordera que presentaran el seu nou treball L’Ai al cor. L’Associació Cultural la Llobreia és l’ànima d’aquest festival que omple de música d’arrel cada any el castell poblatà.
Demà dissabte el Castell de la Pobla acull una nova edició de l’Anoia Folk, la trentena. Què podrem escoltar?
Aquest dissabte celebrarem una fita molt especial: la 30a edició de l’Anoia Folk. A les 9 del vespre, quan el sol baixa per darrere de la torre de l’homenatge, obrirà el festival Pribiz en format acústic i intimista. Aquest grup ha actuat en diversos festivals com ara el Cruïlla, BIME, Foramuralla i l’Anòlia, i ha compartit escenari amb artistes de renom. A 2/4 d’11 serà el torn dels genials Obeses, que presenten el seu nou disc l’Ai al cor. Una sobredosi de virtuosisme, insolència i creativitat.
Trenta edicions de festival ja són un munt. Quins van ser els seus orígens? Com va néixer?
L’Anoia Folk va néixer l’any 1997, just quan acabava la rehabilitació del Castell de Claramunt. Un grup de gent del poble va veure clar que aquell espai recuperat mereixia estar viu i obert a la gent. Vam proposar omplir-lo de cultura i de música, i així va començar tot. La primera edició va actuar Jaume Arnella i, des d’aleshores, no hem deixat de fer camí.
Què és l’Associació Cultural la Llobreia? Qui en formeu part? Quines activitats organitzeu?
La Llobreia és, sobretot, un grup de persones que estimen la cultura popular i el seu poble. Som veïns i veïnes de la Pobla de Claramunt amb professions molt diverses, però amb ganes de dedicar una part del nostre temps a impulsar projectes culturals. A més de l’Anoia Folk, portem els gegants i capgrossos, el Pessebre Vivent, la revetlla de Sant Joan i altres activitats que formen part de la vida col·lectiva del municipi. Sempre hem intentat crear espais de trobada i de participació.
Hi ha bona entesa amb l’Ajuntament?
Sí, i de fet aquesta col·laboració existeix des del primer dia. Amb els anys, la relació s’ha mantingut i això ens ha permès consolidar una proposta cultural estable i de qualitat.
És complicat organitzar un festival com l’Anoia Folk?
Segurament que sí. Passa que després de 30 edicions, ho tenim tant per mà que ho preparem tot el dia abans. És broma…
Quins criteris se segueixen a l’hora de contractar els artistes que hi actuen?
Sempre hem intentat trobar un equilibri. Ens agrada portar artistes de prestigi que puguin atraure públic, però també donar espai a grups del territori i propostes emergents. En un inici estava dirigit al folk més d’arrel i al ball de bot. Al llarg dels anys han passat pel festival músics de trajectòries molt diverses, i en les darreres edicions hem obert la porta a sonoritats més properes al folk contemporani, l’indie o el pop d’arrel. Per l’escenari del castell hi han passat grans noms com Pau Riba, Marina Rossell, Joan Miquel Oliver, Maria del Mar Bonet, Albert Pla, Música Nostra, Blaumut, Al-Mayurqa, o més recentment Quimi Portet.
Què té d’especial un festival com l’Anoia Folk? L’espai? La gent? La música que s’hi pot escoltar?
Sens dubte, el castell. És un lloc que té una màgia especial. Quan els artistes hi arriben, sovint queden fascinats pel paisatge, pel silenci i per la història que desprenen les seves pedres. No és només un concert; és una experiència. La música dialoga amb un espai mil·lenari i això crea una atmosfera molt difícil de trobar en altres festivals.
El festival ha anat canviant de mes durant la seva història. S’ha fet el juliol, el setembre i enguany el juny. A què és deu aquests canvis?
Sincerament: fem equilibris per no coincidir amb altres propostes culturals que atapeeixen el calendari. La proposta cultural estival s’ha multiplicat exponencialment els darrers anys. Això és bo, però per un festival modest com el nostre, ens obliga a ser estrategs.
Quin tipus de públic hi sol assistir? Gent de la comarca o persones de fora? Quins canals feu servir per arribar a la gent?
És un festival molt transversal. Hi venen famílies, gent jove, persones que segueixen la música d’arrel des de fa anys i també públic que descobreix aquest univers per primera vegada. Ens agrada pensar que és una proposta oberta a tothom, amb un ambient proper i acollidor que convida a compartir la vetllada.
Els primers anys de festival, fins al 2023, hi havia una part del festival dedicada al públic familiar i als més petits de casa. Per què es va deixar de fer?
Des dels inicis hem cregut que la millor manera de garantir el futur de la música tradicional és acostar-la als infants. Per això, durant molts anys vam programar activitats familiars i espectacles pensats per als més petits. No obstant això, aquests últims anys no s’ha programat cap espectacle específic per a infants. Però això no vol dir que en un futur ho recuperem.
El públic que vingui al festival, què ha de fer per pujar al castell? Quins serveis hi trobarà?
Pujar al castell ja forma part del festival. A peu, és una caminada agradable d’uns vint minuts. Totalment recomanable.
Ara bé, l’organització posa a disposició de qui vulgui un servei gratuït de bus que sortirà de la plaça de l’Ajuntament entre les 19.30 h i les 22.30 h. Un cop a dalt, hi haurà servei de bar a càrrec del grup de diables poblatà Les Cabres de Sant Procopi, amb opcions per a tots els gustos, incloent-hi propostes carnívores, vegetarianes i veganes.
La música d’arrel tradicional, en una època en què hi ha moltíssima producció musical, s’ha de cuidar?
Més que mai. La música d’arrel ens explica qui som, d’on venim i com ens relacionem amb la comunitat. No és una peça de museu; és una expressió viva que continua evolucionant. És per això que estem oberts a noves sonoritats i propostes que puguin sorgir d’aquesta base i atraure nous públics.
