11.9 C
Igualada
Dissabte, octubre 31, 2020

Amor bonsai

Bernat Roca

 

Hi ha una escena memorable a la pel·lícula El día que Nietzsche lloró. En ella, el filòsof Friedrich Nietzsche porta a caminar fora de la clínica el Doctor Josef Breuer, que l’està tractant psicològicament de fa temps, tot i que els papers s’acabaran intercanviant en la relació metge-pacient. Aturats davant d’un arbre conversen junts i amb aquell entusiasme boig que caracteritza el pensament ondulant de Nietzsche s’exposa la següent metàfora: la naturalesa (i per extensió la vida humana) necessiten del mal temps, del fred i la calor, del vent furiós, per adquirir la seva alçada i la seva bellesa a vegades torturada, però sempre única, magnífica i majestuosa. Creador d’una despietada filosofia d’autoajuda avant la lettre Nietzsche ens adverteix dels perills de la comoditat i de l’amor bonsai, terme que ell mai hauria emprat i que no crec que estigui en cap llibre de psicologia. Me la llevé a mi jardín para cuidarla.

Els mestres del bonsai saben com fer que un arbre creixi dins els límits d’una safata o test (Bon en japonès) mitjançant una mil·lenària tècnica nascuda a la Xina i que consisteix en podar les branques i les arrels. Els arbres treballats així són molt bonics. L’amor bonsai seria una relació que tot i que crea les condicions de vida aparentment suficients per ser feliços, ens pot fer petits i potser ens impedeix desvetllar tot el nostre potencial personal. A vegades, cal tenir el valor d’allunyar-te d’allò que no et permet donar el millor de tu mateix. I això val tant per la vida dels pobles com per la personal. A l’altra banda, hi hauria l’amor kamikaze, però aquesta ja és una altra història. Y con la luz del sol se fue la sombra y con la sombra la distancia y el olvido.

Aquesta amor entregat té molts aspectes positius també. Ens ensenya el valor del sacrifici i la bellesa de la rutina. Porta al caòtic i irracional món instintiu ordre i serenitat. Educa perquè ens posa límits i ens alimenta, ens nodreix per dins. Ens protegeix de les tempestes de la vida, del rigor de l’hivern i les calors que poden assecar la nostra ànima. Ens ensenya a cuidar a llarg termini per sobre de la novetat i de la tirania del desig. El mestre del son cubà Polo Montañez va escriure una bellíssima cançó sobre l’amor bonsai (Flor pálida), tot i que és més coneguda la versió del cantant Marc Anthony. Explica l’amor per una cambrera de nom Ady García, la “flor pàl·lida” que va recollir i va cuidar fins a aconseguir que tornés a somriure davant la vida. Es van casar i van tenir dos fills. Ell va passar de cantar pels turistes i fer de tractorista i machetero a les gires internacionals i gravar discs. Però la desgràcia va truncar la vida de l’artista emergent cubà, convertint-lo en llegenda. Obrin google i busquin la cançó. Val molt la pena. Para que nunca se vaya…

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

27-O (tres anys) i 14-F (tornar-hi)

Acabem de fer els tres anys del 27-O, quan es va aprovar la declaració d’independència arran de l’heroica jornada del Referèndum de l’1-O. Ara...

La Gaspar fa una visita guiada al Rec de la mà d’artistes urbans

Chema-b i Ginagiore són una parella d’artistes urbans amb una llarga experiència en el món de la pintura mural. Durant el mes d’octubre a...

Als Hostalets de Pierola, ajudes per fer reformes a casa

Els departaments d’Acció Social i Urbanisme de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola treballen conjuntament en el marc del «Programa d’Arranjament d’Habitatges» de la Diputació...

El 33 emet el documental sobre l’aerogenerador cooperatiu de l’Alta Anoia

Dilluns 2 de novembre, al 33 de Televisió de Catalunya, a les 22.10, s’estrena el documental “El primer aerogenerador cooperatiu del sud d’Europa, a...

Reomplint el cistell d’esperança

Hem tornat a deixar d’estar amb els nostres. També ens hem quedat, altra vegada, sense el moment matinal llegint el diari a la nostra...
Compartir