Pepita Castells.- Referent a les noves convocatòries de subvencions per a la rehabilitació i millora d’habitatges i la nova aposta per a la Masoneria Urbana, m’agradaria fer un incís que considero important. Si és ben cert que aquestes convocatòries són de gran ajuda i, de ben segur, destensionaran, ni que sigui lleument, el mercat d’habitatge local, es troben amb un detall que acostuma a ser l’habitual en qualsevol altra subvenció: la necessitat de líquid del sol·licitant.
Tal i com passa generalment en tota ajuda sol·licitada, si l’usuari que la requereix no disposa del capital inicial necessari per dur-la a terme, no se’n pot beneficiar. O sigui, només qui ja disposa dels diners necessaris, pot sol·licitar una ajuda pels diners necessaris. Aquesta incongruència posa diner públic en mans de qui ja té capacitat adquisitiva.
I entenc que una solució que eviti aquest greuge no és senzilla d’articular ja que requereix de més estructura i control sobre la subvenció (o sigui, més feina del consistori) per poder anticipar el capital després d’una aprovació més minuciosa i un estudi del subjecte sol·licitant i de la finalitat del capital, però res més bonic per part dels governants de fer aquell petit pas de més que, de debò, ajuda a qui ho necessita.
Si els diners destinats a això van realment a aquell qui no té el capital per fer-hi front d’entrada, estareu duplicant la quantitat de rehabilitacions, ja que les duran a terme els que no poden i també els que sí que poden.
Al Consistori igualadí
Més noticies







