Les noves tendències en el mercat de treball, ens indiquen que l’actitud pren rellevància front l’aptitud, entenent aquesta com el talent , l’habilitat o no de saber fer una
El que si és important és l’actitud que tenen davant un lloc de treball, la il·lusió que tenen de poder-hi accedir, la predisposició que tenen sobre l’aprenentatge i de posar en pràctica tot allò que han aprés. És veritat que sortiran tipus de feina, que actualment encara no sabem quines seran i que per cobrir-les, es requeriran professionals ben qualificats i amb una sèrie de competències que els ajudin a realitzar amb èxit la seva feina. La formació serà important però, soc de l’opinió que perdrà pes i guanyaran les competències, tant les tècniques com les emocionals, que ajudin a desenvolupar bé la professió.
Si la persona té l’actitud adequada, podrà aprendre, desenvolupar habilitats, tenir orientació al repte i suplir les seves mancances tècniques amb l’actitud que li permeti tirar endavant i aprenent de cada procés. Les empreses cada vegada volen més aquests per fils, ja que tenen una bona base establerta en l’actitud, a la qual es pot afegir tot el coneixement i “saber fer” necessari. Per contra, un bon candidat pel que fa aptitud però pobre en actitud pot ser poc beneficiós i fins i tot perillós per a l’organització a mig i llarg termini. Les empreses necessiten canviar i adaptar-se a les noves maneres de treballar, temps, etc. i un treballador així pot convertir-se en un llast al no tenir aquest “voler fer”.
“L’actitud és una petita cosa que marca una gran diferència”: Winston Churchill.
