Acabarem prenent mal

“No hi ha cap diferència entre un jueu amb estel groc perseguit pels nazis i un nen català castigat per parlar castellà al pati del col·legi”. La frase és d’aquesta setmana i l’ha pronunciada, en un programa de televisió, l’exalcalde socialista de La Corunya, Francisco Vázquez. En plena campanya electoral, l’ínclit José Bono es va “colar” en un acte de Ciutadans a Sitges, i en va deixar una de similar: “Quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats, la catàstrofe que tots lamentem, es veia venir”. Bono també és socialista, i ha estat president del Parlament espanyol…. Ja n’estem farts, de sentir bajanades des de les Espanyes. Del discurs polític més o menys encés procedent del PP i els seus mitjans seguidistes, les tertúlies incendiàries d’Intereconomia o el Canal 13 contra tot el que no pertany a la “unidad nacional”, s’ha passat en els darrers dos mesos al “tot val” amb autèntic terrorisme dialèctic no només contra l’independentisme, sinó també contra la llengua catalana. Espanya (PSOE i PP, perquè no hi ha res més) s’ha tret la careta definitivament, i davant allò que ens fa diferents, utilitza el que li ve en gana per dir i per fer, amb total impunitat, perquè té la justícia agafada pel mànec de l’autoritarisme en un Tribunal Constitucional de fireta. Ens amenaça amb tancs o avions militars a baixa altura, ens insulta, ens empobreix i ens maltracta. Cada dia. El més trist és que, aquí, hi ha gent que ho troba bé, això, que els hi va “la marxa”. Només a l’Anoia, 6.653 persones van votar el PP a les últimes eleccions, l’11,2% de totes les paperetes. I no voldria pensar que les 7.854 que van votar el PSOE -que és el que votaven, diguemho clar- també ho troben bé. A Igualada, 1.916 persones van optar pel PP (el 9,54% de tots els votants) i, doncs, arribem a la conclusió que a aquests catalans els agrada que ens/els amenacin amb tancs. Els agrada que ens/els titllin de nazis. Els agrada que ens/els maltractin… No puc entendre com 1.916 igualadins poden sentir el que senten cada dia pels mitjans de comunicació, i, tot i així, votar el que voten. No té sentit, com no sigui que ens pensin que, en una hipotètica “invasió espanyola”, a ells els “tancs” no els tocarien mai… Poden, de debò, imaginar-se això? És possible? El darrer capítol -que no serà l’últim- d’aquesta peŀlícula de por que ens injecten diàriament ha arribat de mans del ministre Wert, amb una proposta que destrueix el sistema educatiu català, un exemple d’integració que ha estat copiat per molts països multilingües. L’espanyolització dels nostres alumnes, que ja va avisar-nos que faria, avança sense manies. Els tancs sense canons, a l’igual que el terrorisme sense pistoles, són les armes del PP, un partit que s’estimen dos mil igualadins i gairebé set mil anoiencs. La corda es tensa cada dia més, i, fa cosa de dir-ho, algun dia no gaire llunyà prendrem mal. Sembla que ningú no recordi que, de tant tensionar, i per una espurna de no res, han començat en el món conflictes molt seriosos, terribles. Tunis no és gaire lluny en el temps. Si això no entra en els camins de la democràcia -d’on res ni ningú hauria de permetre que sortís- acabarem per lamentar-ho. I bé farien els qui són de casa nostra i, des dels seus llocs de representació pública, defensen aquestes tàctiques de guerra sense pistoles, donessin un pas en favor del seny, abans que no haguem de lamentar una desgràcia i algú faci servir les de veritat. Hi ha molta gent amb poc cervell i molta força a les mans, i sembla ben bé que se l’estigui animant. Alerta. Jordi Puiggròs