Entrevista a David Alquézar, delegat de la Generalitat al Penedès
L’alcalde de Sant Martí de Tous és al mateix temps del Delegat del Govern al Penedès. Amb ell parlem de la imminent fase definitiva del desplegament de tots els departaments de la Generalitat a les quatre comarques penedesenques, entre elles l’Anoia.
Sembla que des del Govern es vol prémer l’accelerador amb el desplegament dels diferents serveis territorials de la Generalitat.
L’objectiu principal que ens vam fixar, va ser complir allò que el govern ja havia estat avançant, que era el compromís de respondre respecte a l’organització de la Generalitat amb aquesta mirada territorial, més propera. Això es fa a partir dels serveis territorials de cada departament de la Generalitat, igual que ho tenen a la Catalunya Central, o a les altres set vegueries. El Penedès també havia de fer aquest pas endavant. Això no vol dir generar una nova estructura, sinó reorganitzar l’existent reconeixent aquesta realitat territorial.
Vau anunciar que hi haurà vuit Serveis Territorials a les quatre comarques aquest any. Com està la situació?
El juliol de l’any passat es va desplegar Educació a Vilanova, tot i que per un tema d’espai es passa al Vendrell, i al febrer ho va fer Territori a Igualada, ara al juny ho ha fet Cultura a Vilafranca i Drets Socials al Vendrell. Aquest desplegament tampoc no es fa d’un dia per l’altre. A Educació són més o menys uns 80 funcionaris del territori. No són noves places, és gent que venen de les altres vegueries. El procés comença pel nomenament de la direcció de Serveis Territorials, posteriorment la gerència i finalment el desplegament total. Ara, el mes de juliol arribarà Salut a Igualada, i Empresa i Treball a Vilanova. A la tardor arribarà Acció Climàtica a Vilafranca i Interior també a Vilanova.
En quins espais hi haurà aquests Serveis Territorials?
Els ajuntaments de les quatre capitals comarcals han cedit espais en aquesta fase inicial, que en el cas d’Igualada és a Ig-Nova. El nostre compromís és que a cada capital de comarca hi hagi tres departaments del Govern, també Igualada. S’han posat les eines perquè la Generalitat desplegui la totalitat dels serveis territorials en aquestes capitals de comarca.
Quins serveis queden per desplegar al Penedès?
Falten Igualtat i Feminismes, Economia i Hisenda, Justícia i Presidència. Treballarem amb els alcaldes per veure en quina ciutat s’instal·len, encara no està decidit. Això està avançant amb força, de manera que acabarem l’any si tot va bé, entre 8 i 10 serveis territorials desplegats. El Govern té tot el compromís perquè això es produeixi i s’estructuri amb la màxima agilitat. Justament per aquest compromís amb el territori.
En el cas dels serveis de Salut a Igualada -que actualment depenen de Manresa i, segons quina comarca, de Barcelona i Tarragona-, també s’haurà de moure tanta gent com Educació?
No són tants. El gerent de la Regió Sanitària del Penedès arribarà a mitjans d’aquest mes. També es nomenarà la directora de serveis de la zona. Després caldrà agrupar en un mateix edifici aquelles persones que ja estan distribuïdes per l’àrea. Hi ha previstes al voltant de 30 persones. Ara hem de treballar a buscar l’espai, un lloc perquè els nous serveis vagin musculant i es generi una dinàmica de treball pròpia.
Té molta relació amb tots els alcaldes del Penedès?
En els sis primers mesos quan em vaig incorporar, vaig veure a tots els alcaldes. Ara n’han canviat uns quants, però d’aquí a la tardor els hauré tornat a visitar. Tots tenen el meu telèfon i al final els dono entrada a tots aquells neguits o i preocupacions i projectes que tenen. El desplegament dels serveis territorials està avançant sense aturador, que era un dels meus objectius principals. També resoldre com els ciutadans d’aquestes comarques han de poder tenir un punt d’accés o l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la Generalitat en cada un d’aquests quatre territoris.
No creu que encara queda molt camí perquè la gent del territori s’identifiqui de debò amb la Vegueria Penedès? Ni tan sols TV3 hi té una delegació, com passa amb Manresa o les Terres de l’Ebre…
Una de les meves funcions principals és fer d’enllaç amb aquests representants territorials del Govern i traslladar les problemàtiques del món municipal, a través d’un Consell de Direcció. Això ho fem des del minut zero, però és cert que també hem de treballar per dotar-nos de relat territorial. Com fem que la ciutadania entengui que hi ha una Vegueria més i que això li és útil?. I aquí hi ha una eina que encara està pendent, però que també tenim la voluntat de desencallar aviat, que és el Pla Territorial Parcial, que per mi és l’exemple d’una eina urbanística que ens dona un relat del territori. Això està molt madur, està molt a punt. L’any passat vam fer diverses sessions per tancar les jornades de participació i ara, enguany el que farem és aquesta aprovació inicial i per tant, és un document fer avançar de manera significativa. I aquest és un exponent. Fins ara hem tingut quatre comarques que han treballat d’esquenes unes de les altres. Hem d’entendre que tenim la capacitat de generar un relat territorial i que això ens dona una força brutal. Tenim la capacitat de ser un dels motors del país. Els consells comarcals han de treballar en una proposta turística conjunta, i hem de generar activitats esportives que siguin del territori. Hem de generar tota una sèrie de dinàmiques que el govern no pot fer sol.
De moment s’ha avançat en què tots els espais digitals de la Generalitat tinguin en compte el Penedès, que les dades quan es donen dades segregades per territoris que es donin les del Penedès, que qualsevol acte que fa el govern territorialitzat al Penedès també es faci. I és evident que tot això és complex, no es resol d’un dia per l’altre.
També és important resoldre el problema de les infraestructures. Al Penedès no volen més trens de mercaderies… I aquí es parla molt del Tren Gran i no s’avança ni un mil·límetre.
Hi ha un debat que és el del pas de les mercaderies a través de la costa del Penedès, i això genera uns grans inconvenients. Aquí el que abordarem des de la vegueria Penedès, és que aquestes mercaderies pugin cap a Lleida i ens donin l’oportunitat de fer passar aquest tren per Igualada i fer part de l’Eix Transversal Ferroviari que ja estava planificat. Cal recuperar aquesta idea, tot i que evidentment no serà immediata aquesta inversió. Però això resoldria un problema de pas de mercaderies per al Penedès Marítim, que és un problema, i donaria una oportunitat al Penedès Nord, permetent alhora el transport de passatgers.
