En l’actualitat hi ha el dia internacional per tot. No els enumero perquè ja no hi hauria espai per mes. Per descomptat, també hi ha el Dia de l’Advocat, que és el 3 de febrer.
Ser advocat és una cursa d’obstacles en la que s’ha de tenir vocació, vocació d’ajuda conflictiva als altres.
Els obstacles no són pas l’estudi; l’estudi de Dret, si t’agrada, t’enriqueix i sent així, se supera i obtens el grau en Dret (abans era la llicenciatura). Una vegada tens el grau, és quan comença la cursa dels obstacles: has de treure’t el corresponent Màster d’Accés a l’Advocacia, dos d’especialització, amb un cost que pot anar des de 6.000 a més de 12.000 euros depenent de la universitat que triïs.
La cursa continua havent de superar l’examen (a escala estatal) d’Accés a l’Advocacia, havent de triar l’especialització que més s’adapti als teus gustos/interessos (Dret Civil, Penal, Laboral o Administratiu), a més de la part específica relativa a les normes de Deontologia dels advocats. Superat l’examen, assoleixes el títol d’advocat.
Una vegada ets titulat, si vols exercir has de col·legiar-te al Col·legi que més t’agradi (sempre que hi tinguis la teva residència/despatx). A Espanya hi ha 83 col·legis que agrupen un total de 132.844 advocats exercents que poden exercir fer per tota la geografia nacional. Cal dir que dins del Col·legi també hi ha la figura de no exercent, els quals gaudeixen dels avantatges que ofereix el Col·legi. Com és obvi el Col·legi es passa el rebut de la quota mensual corresponent.
Un cop tens la potestat per exercir davant dels Tribunals, aquesta potestat no és plena perquè no pots exercir en el Torn d’Ofici, on s’atorga la Justícia Gratuïta. Per això es precisa el que es coneix com l’Escola de Pràctica Jurídica que solen oferir els col·legits d’advocats, amb un cost elevat, a més de comptar amb tres anys d’exercici. A partir d’aquí la potestat per exercir és plena.
Per exercir en el Torn d’Ofici cal inscriure’s, és voluntari i, com s’indica al principi, és necessària “… una vocació d’ajuda conflictiva als altres…” que no és altra que la Justícia Gratuïta, a on ets designat per torn per defensar els interessos dels quals no tenen recursos econòmics per pledejar. Els emoluments que reps són de l’escala més baixa que hi ha a la societat, d’aquí la vocació. Tot sigui pel dret a la tutela judicial efectiva que consagra l’Art. 24 de la Constitució espanyola.
Exercir no és fàcil, ja que a més a més de tots els recursos que has d’emprar, sempre dins del termini que et donen (el termini!, no es validi), per arribar, si és el cas, al judici, a la vista, on has d’enfrontar-te al teu company advocat de l’altra part i a la potestat de la “Senyoria” que està investit el jutge, o jutgessa, fet que no tothom supera. Després de tots els obstacles, aquí acaba la carrera de més d’un.
L’advocacia és tan antiga com la humanitat. D’ençà que hi ha raó escrita ja existia. Es diu que Pèricles (495-429 aC) va ser el primer advocat gràcies a les seves habilitats oratòries, en una època en què els judicis eren clarament tots orals, oratòria sorgida de la dialèctica dels seus contemporanis filòsofs Sòcrates i Plató.
Més endavant, és Ciceró (106-43 aC) la referència, sent l’advocat del Fòrum a Roma, on defensava, en el mateix cas, tant una part com l’altra, sent aquest l’esperit que l’advocat ha de portar dins. Ciceró marca la pauta gràcies a la seva formació i oratòria i culmina la seva obra amb “De Legibus” (Sobre les lleis).
Arribat aquí, tan sols amb aquesta breu pinzellada de l’Advocacia i de l’advocat en particular, no em direu que no té ben merescut que se li dediqui un Dia Internacional a l’ADVOCAT.
