25 anys d’independentisme d’esquerres al Parlament de Catalunya 1988-2013 (2a part)

Són els anys de la campanya Freedom for Catalonia, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, que van comportar la detenció indiscriminada d’independentistes catalans durant les setmanes prèvies (més de 50 persones, la majoria de seguida van ser posades en llibertat sense acusació). Ben poc després, el 1995, la Plataforma per la Llengua i el 1996, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, agafen el relleu de la Crida a la Solidaritat com a moviment cívic de l’independentisme. ERC pateix una crisi de creixement, que es resol amb la sortida de l’Àngel Colom i la Pilar Rahola, emergint aleshores el nou lideratge d’en Josep Lluís Carod Rovira i d’en Joan Puigcercòs, que portaran a aquest partit als seus millors resultats. El 2003, amb 23 diputats, ERC fa possible el primer govern catalanista i d’esquerres en la democràcia catalana des de 1979. Aquest govern català impulsarà el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya que s’aprovarà el 2006. És una proposta que s’apropa a un Estat federal, però serà triturada políticament per les Corts Espanyoles (2006) i pel Tribunal Constitucional (2010). La societat civil catalana és mobilitza a favor del dret de decidir: 300.000 persones el 18 de febrer del 2006, 450.00 persones l’1 de desembre del 2007, 1,1 milions de persones el 10 de juliol del 2010 i 1,5 milions de persones l’11 de setembre del 2012. Impulsen aquestes manifestacions la Plataforma pel Dret de Decidir primer i després l’Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per a la Independència. A partir de les eleccions al Parlament del 2012, hi ha un acord per portar a terme la transició nacional i per a garantir l’estabilitat parlamentària, que inclou la sol.licitud formal (maig 2013) a l’Estat espanyol d’autorització per a la realització d’una consulta sobre la independència, l’aprovació d’uns pressupostos (juny 2013) d’economia de supervivència fins el 2014, i finalment l’intent de portar a terme la consulta durant el primer semestre del 2014, que amb tota seguretat tindrà l’oposició de l’Estat espanyol. Això pot evolucionar cap a una legítima declaració unilateral d’independència de Catalunya o unes noves eleccions constituents, sota l’empara del dret i la comunitat internacional. Recordem-ho: 1) cada exercici pressupostari se’n van 16.000 milions d’euros de Catalunya que no tornen, 2) per evitar que això continuï passant i per poder assolir un estat del benestar capdavanter que destini el 30% del PIB a despeses socials i per reduir l’atur, hem engegat un procés per exercir el dret a decidir i constituir un Estat propi, i 3) per assolir-ho cal la implicació del màxim de forces polítiques, d’entitats de la societat civil, i de persones, en un amplíssim pacte nacional pel dret de decidir, que mobilitzi la ciutadania a favor d’aquesta causa.