El febrer de 1991 va concloure una important restauració de la basílica de Santa Maria, a Igualada, amb la pujada al campanar de les noves campanes del centre parroquial, que van ser foses a Alemanya. L’acte va ser molt solemne, amb la basílica plena de gom a gom.
En total, són set campanes, sis de les quals, foses a la casa d’Albert Bachert a Alemanya, van ser instal·lades en aquell acte, beneïdes pel bisbe de Vic Josep Maria Guix. Aquestes campanes emeten un acord pentatònic amb novena en la tonalitat de Si Major. La darrera campana data del 1950 i actualment no s’utilitza. Al cor del temple hi ha exposada una altra campana del segle XIV. Els noms de les sis campanes que es van estrenar són Reina de la Pau, Sant Miquel Arcàngel, Sant Bartomeu, Mare de Déu de la Pietat, Sant Crist d’Igualada i Santa Maria. Al mateix temps, el temple, considerat Bé d’Interès Nacional i joia de la ciutat, va ser objecte d’una restauració molt completa, netejant i polint l’estructura i arranjant diversos detalls arquitectònics i tècnics. Bona part de les despeses van ser possibles gràcies a les donacions dels fidels, especialment l’empresari igualadí Francesc Fontanellas i Guix.
Recordem que Santa Maria és el conjunt historicoartístic més important de la capital de l’Anoia, i bressol de la ciutat. Els primers pobladors d’Igualada es van establir, al voltant de l’any mil, a l’àrea on hi ha l’actual basílica, on es trobava la cruïlla de camins que unien Barcelona amb Aragó i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella. Tot i que els orígens de l’església es remunten a principis del segle XI, la major part de l’edifici actual és del segle XVII.
L’església fou convertida en garatge i en mercat municipal durant la guerra civil. El retaule major va ser desmuntat i les seves parts més importants es van guardar a l’església del Roser, convertida en dipòsit provisional del que es pretenia fos la llavor d’un futur Museu del Poble. L’església de Santa Maria va ser restaurada després del conflicte, sota la direcció de l’arquitecte Cèsar Martinell i la supervisió del mossèn arxipreste Amadeu Amenós i Roca.
El 18 de gener de 1949 Santa Maria va obtenir del Papa Pius XII el títol de basílica menor. En la dècada de 1980 se’n va portar a terme la darrera reforma, que va ser inaugurada, com dèiem, el 1991. L’agost de 2015 es va recuperar la porta lateral, que antigament era el portal principal del temple i que havia quedat tapiat després de la guerra civil, al carrer de Santa Maria.
Manuel Miserachs deixa de ser alcalde
El maig de 1991 Manuel Miserachs i Codina, de CiU, va deixar de ser l’alcalde d’Igualada. Ho era des de 1979, en l’inici de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Es tractava de l’alcalde que, fins aquell moment, havia estat més temps en el càrrec durant el segle XX. Va ser substituït per Ramon Tomàs i Riba, també de CiU.
Nascut el 1923 a la mateixa ciutat que anys més tard governaria, Miserachs va ser advocat de professió i militant d’Unió Democràtica de Catalunya. A banda d’alcalde, l’any 1988 va ser escollit president del Consell Comarcal de l’Anoia, càrrec que va ocupar fins al 1991. Miserachs va morir l’octubre de 2015, a l’edat de 92 anys.
