El 1984, encara estàvem lluny que la desaparició dels arancels amb Àsia provoqués una profunda crisi en el sector del tèxtil i l’inici de grans deslocalitzacions de la producció. L’Anoia i específicament Igualada la va patir de ple, però gairebé vint anys abans, la situació era molt diferent.
De fet, el 1984 l’Anoia va assolir el rècord del nombre d’empreses del sector tèxtil.
Fa cinc anys, es va fer una interessant exposició, titulada ‘Anoia, el punt d’origen de la moda’, on es detallava aquest fet i es presentava un ampli relat que arrenca amb els inicis de l’activitat drapera al segle XII i el seu desenvolupament fins a l’arribada de les indianes, al segle XVIII, moment en què Igualada esdevé un dels pilars de la indústria cotonera catalana. A partir d’aquí aprofundeix en els canvis que van esdevenint-se amb la incorporació de l’energia del vapor, l’arribada del ferrocarril i el creixement del nombre de mà d’obra i, en conseqüència, de la població i la ciutat.
És en aquest context quan, a finals del segle XIX, s’inicia la fabricació de gènere de punt, que anirà arrelant fins a comptar, el 1937, amb 20 fàbriques. El seu desenvolupament durant les dècades 40, 50 i 60 del segle XX fa que s’arribin a comptabilitzar 106 empreses el 1960. Malgrat el retard respecte a Europa, la indústria del gènere de punt local demostra una gran versatilitat i adequació que, als anys 70, la porta a obrir-se al món i a consolidar-se en els terrenys de la creativitat, el disseny i l’alta qualitat. El 1984, com dèiem, es va assolir el rècord d’empreses, i a partir d’aquí, es va iniciar una lenta baixada, fins que l’esmentada crisi internacional va tocar molt fort el nostre territori.
En l’actualitat Igualada és considerada el backstage de la moda gràcies al domini de tots els processos, del disseny, la logística i la tecnologia, i al coneixement acumulat per la gran tradició industrial. Res a veure amb la potència d’aquells anys vuitanta, però almenys és un bon punt de partida per a refer-se d’uns anys molt negres. Qui sap, potser el futur ens portarà bones sorpreses.
El 1984 va fer-se també, per primera vegada, el Saló de la Infància a Igualada. Durant els primers anys es feia en un envelat al Parc de l’Estació Vella, i era, com avui, tot un èxit de públic. Altres poblacions de la Conca d’Òdena de seguida van seguir les mateixes passes, com Vilanova del Camí.
També aquell any es va inaugurar la primera Ludoteca pública de la comarca, a la plaça de Sant Miquel d’Igualada. Un espai que forma part de la xarxa de la Generalitat, i que des de fa pocs anys és a l’Espai Cívic Centre, on s’educa a través del joc i la joguina. A la ludoteca igualadina han jugat més de 4.000 infants, hi han realitzat gran quantitat de tallers, s’han emportat centenars de jocs en préstec, l’han visitat moltes escoles d’Igualada i comarca, un munt de famílies han pogut venir a jugar amb les filles i els fills els dissabtes a la tarda… La ludoteca ha esdevingut des de la seva posada en marxa un referent del joc per als infants i famílies i per això reivindiquen que “el temps que es passa jugant no és temps perdut i jugar no té edat”.
