La recuperació de la democràcia, amb la mort de Franco a finals del 1975, va comportar no només la nova Constitució de 1978, sinó també les eleccions generals al Congrés i Senat, així com a la Generalitat, el 1980. El 1979, però, van tenir lloc el 3 d’abril les primeres eleccions municipals democràtiques des de 1934.
Fins aquell moment, la representació municipal era corporativa i l’alcalde era nomenat pel govern en el cas de les capitals de província, o bé pel governador civil o el Cap Provincial del Movimiento Nacional en la resta de municipis.
El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d’Espanya fou la Unió de Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l’alcaldia foren desbancats per coalicions d’esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d’Espanya (PCE).
A Igualada, CiU va obtenir la victòria per pocs vots de diferència (27) respecte el PSC, de manera que Manuel Miserachs i Codina va ser proclamat alcalde, gràcies al suport de la UCD. Hi havia 9 regidors de CiU, 8 del PSC, 2 del PSUC, 1 de l’UCD-CC, i un independent. Miserachs va ser alcalde fins 1991.
El setmanari “Igualada” deia el següent sobre aquella jornada electoral:
“Con un índice de participación que se sitúa en un 64, por ciento, sensiblemente inferior al registrado en las últimas elecciones generales del l-M, se saldaron ayer las primeras elecciones municipales democráticas celebradas en Igualada desde 1934. “Convergència i Unió” se alzó con la victoria por el escaso margen de 27 votos, seguido por el “Partit dels Socialistes de Catalunya”. Ambos partidos se han repartido prácticamente el electorado igualadino, 23.000 según el censo, seguidos a considerable
distancia por el PSUC, Centristas, Grup Independent y ERC.
Tales resultados se prestan a una amplia posibilidad de comentarios y deducciones. Un primer punto digno de ser comentado sería el avance de los dos primeros partidos, convergentes y socialistas, respecto a las anteriores elecciones legislativas. E igualmente el fracaso de los “Centristes de Catalunya-UCD”, atendiendo a aquellos mismos resultados anteriores. En cuanto al “Grup Independent”, el fracaso sería teórico, toda vez que sin contar con estructura de partido, se ha acercado significativamente a los resultados de comunistas y suaristas.
Respecto a l’Esquerra, se comentaba ayer noche, en medios próximos al PSC, que el resultado hubiera sido distinto de haber aceptado el partido de Barrera formar parte de la candidatura socialista, concretamente en el octavo lugar de su lista tal como parece se les había ofrecido”.
