L’any 1972 va néixer una escola que, amb el temps, va adquirir un notable prestigi a la ciutat: l’Escola Sant Jordi, que ocupava l’edifici gestionat per l’obra social de Caixa de Catalunya, al costat del mercat de la Masuca d’Igualada, al carrer Santa Joaquima de Vedruna, avui centre de dia dels malalts d’Alzheimer. L’escola va funcionar fins l’any 1994, i fa tres anys se’n va fer un llibre recordatori titulat Una Escola, una Il.lusió.
Aquest centre es va posar en funcionament el setembre de 1972, i formava part de la xarxa de col·legis a nivell de tot el país que impulsava Caixa Catalunya. Posteriorment, es va reconvertir el l’actual Hospital de Dia Sant Jordi, obert el 2006 i gestionat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada.
També el setembre de 1972 els germans maristes Àngel Benedé, Enric Planes, Jaume Miarnau i Crescenciano Rodríguez van repartir una circular als alumnes de tercer i quart de Batxillerat i cinquè i sisè d’EGB del col·legi Maristes Igualada. En aquesta, s’explicava la formació d’un grup de muntanyisme anomenat “Club de Montaña”, que més tard es diria Agrupament Escolta Torxa, avui un dels més actius d’Igualada. Durant aquest primer període s’alternava un cap de setmana d’excursió i un en el qual es feia Cau, en els quals es seguien els principis morals i educatius del fundador dels Germans Maristes Marcel·lí Champagnat i l’ideari escolta de Baden Powell.
Inicialment el grup excursionista només permetia l’accés als alumnes del Col·legi Maristes Igualada, però es va generalitzar i es va obrir a la resta de gent d’Igualada.
L’any 1977 es va crear el Centre Marista d’eScoltes (CMS) i el Club de Montaña canvià el nom i va passar a anomenar-se Centre Escolta Maristes Igualada (CEMI). A partir de llavors, es va produir un important creixement de l’entitat motivat per l’acceptació de nenes a l’agrupament i el canvi de local social. També es va editar el llibre “Un riu anomenat Anoia” que guanyà el premi Baldiri i Reixach el 1980. A mitjans de la dècada dels 80 hi va haver una escissió que es va reintegrar amb diversos canvis estructurals i amb un nou canvi de local al Carrer Sant Roc. Durant aquesta dècada es van crear les branques de Castors i la de Ròvers.
Els anys 90 van representar el començament d’un període d’estabilitat per a l’agrupament amb un nombre d’escoltes situat entre els setanta i noranta nens i nenes. Posteriorment, es va ampliar el local ja existent amb la incorporació del 1r pis i es va editar el llibre “Anoia, terra de camins”, guanyador del segon premi en la modalitat “En la millora de l’entorn natural” del certamen Jaume Ciurana (2001). Finalment, el cau va inaugurar les noves instal·lacions al carrer del Bruc núm. 9 d’Igualada.
Excavacions als Prats de Rei
L’any 1972 es van iniciar excavacions arqueològiques a Prats de Rei i el seu entorn, cosa que va portar al descobriment d’un poblat ibèric, els iltirkes, i a la confirmació de l’existència del municipi romà de Sigarra. Avui, en el Museu Municipal Josep Castellà Real s’exposen tots els materials procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme entre 1972 i 1975, i també de posteriors investigacions.
També el 1972 van iniciar-se les obres de construcció de la variant de la N-II al Bruc, que havia d’evitar el pas pel port de muntanya. Per això es va construir el túnel i també un enorme viaducte.
