El 17 d’octubre de 1955, es va inaugurar la “travessia exterior” de la carretera N-II a Igualada, de manera que el trànsit deixava de passar per l’interior de la ciutat. La notícia va ser reproduïda en tots els mitjans espanyols de l’època, doncs a l’acte hi va assistir el Ministre d’Obres Públiques del govern de Franco.
La crònica que en va fer el “Diari d’Igualada” és molt interessant. Hi veureu queixes i situacions que perduren avui dia…
“El anuncio de la visita del Excmo. Señor Ministro de Obras Públicas, Sr. Conde de Vallellano, despertó justificada expectación, el lunes último, en nuestra Ciudad. Se trataba de inaugurar la travesía exterior que comprende del kilómetro 552,460 al 559 de la carretera general.
Después de la bendición del nuevo tramo de carretera, el Sr. Ministro cortó la cinta simbólica y recorrió, acompañado de las Autoridades, el curso de la travesía, deteniéndose en el soberbio viaducto que se llamará de Valldaura, nombre de un afluente del torrente del Espelt.
Terminado el recorrido, S.É- y séquito se trasladaron a la Casa Consistorial. El Sr. Alcalde (Francisco Llansana) dio la bienvenida al Sr. Ministro agradeciendo la deferencia, que su visita significaba para nuestra ciudad.
Expuso que en el siglo pasado las ansias de los igualadinos para conseguir la expansión de la ciudad, habían sufrido dos graves quebrantos : el incendio de una gran fábrica -el llamado “Vapor cremat” que había de asegurar un extraordinario desarrollo a la industria textil, y la modificación del primitivo trazado de la línea del ferrocarril del Norte que dejó a Igualada en su aislamiento, fuera dte la gran red de comunicaciones ferroviarias. Frustradas estas esperanzas, quedó a los igualadinos el antiguo proyecto del pantano de Jorba. Muchas han sido las gestiones realizadas en distintas épocas, hasta que finalmente pudimos ver que las Cortes Españolas, en sesión del 14 de junio de 1.954, aprobaban la construcción del Pantano, entre otros cuatro de la cuenca del Llobregat. Con su construcción Igualada vería resuelto el problema de la escasez de agua industrial, y potable que ha impedido el gran desarrollo a que estaba destinada por su pujanza industrial.
Refiriéndose a la travesía exterior que acababa de ser inaugurada, dice que si bien momentáneamente puede parecer perjudicial a determinados intereses, no hay duda de que a la larga será un beneficio para todos, ya que posibilitará la expansión del núcleo urbano, creando nuevas industrias e instalaciones en una nueva zona de gran tránsito”.
Tenia raó l’alcalde Llansana en els avantatges que comportaria la travessia exterior. Però el pantà de Jorba no s’acabaria fent mai.
Obertura de l’Hotel Amèrica
L’obertura de la “travessia exterior” va comportar, també, l’origen de l’Hotel Amèrica, quan Jeroni Carol Gual, propietari del Bar Amèrica, situat a la Rambla Sant Isidre a ple centre d’Igualada, va decidir engegar un nou projecte construint un hotel parador al peu de la nova N-II.
Així, el 8 de desembre de 1955 obria les portes l’Hotel Amèrica, establiment que durant molts anys passà a ser un referent com a lloc de parada per a molts viatgers que es desplaçaven entre Barcelona, Madrid, Andorra i altres localitats.
En contínua evolució, aquest establiment experimentà el seu principal creixement a partir dels anys 70, conjuntament amb el fort desenvolupament industrial de la ciutat.
Fou així que l’any 1973 s’inaugurava una ambiciosa ampliació que comprenia una edificació de 6 plantes amb 34 habitacions i un imponent vestíbul que complementaven la ja mítica cafeteria originària, les sales del restaurant i el gran saló de festes, construïts amb anterioritat.
Parròquia Sagrada Família
El 2 de desembre de 1954, una nova parròquia era erigida pel Bisbe de Vic, Joan Perelló, amb el nom de “Sant Agustí”. Primer ecònom de la parròquia Ramon Prat i Creus. Pocs dies després, es va fer el primer Baptisme, de Joaquín Basas Riba. El 20 de desembre de 1954, el primer Matrimoni: Gregorio Salvador Arcas amb Ana de la Paz Rosa Carazo. Només començar el 1955, el cinc de gener, les primeres exèquies: Josefa Crivillers Rojo (de 15 dies d’edat).
L’1 de març de 1955, es feia oficial el canvi de nom: començava la parròquia de la “Sagrada Família” d’Igualada.
