1954 – Es funda el Museu de la Pell d’Igualada

62

Jordi Puiggròs/Albert Vendrell

Fa algunes setmanes dedicàvem aquesta pàgina a la creació del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), i, posteriorment, aquesta entitat impulsava la creació d’una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca, inaugurant-se, el 6 de juny de 1949, el Museu de la Ciutat i Comarca d’Igualada al Saló d’Actes al Grup Escolar Garcia Fossas.

El setembre de 1949 el Consell Executiu del CECI proposà la creació d’una secció dedicada a l’adoberia, una iniciativa recolzada per la Dena de Blanquers d’Igualada i el Sindicat Local de la Pell.

Aquí és quan, el juny de 1954, amb Joan Riba i Faura com a president del Patronat, es va inaugurar el Museu de la Pell d’Igualada en un acte presidit pel llavors alcalde, Francesc Llansana. El museu estava ubicat inicialment al tercer pis del Grup Escolar Garcia Fossas. Es tracta d’un museu monogràfic de la pell, únic a la península Ibèrica i tercer d’Europa. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l’any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica.

El museu més conegut d’Igualada i un dels més importants del país en el seu àmbit ha tingut diverses ampliacions i millores, moltes d’elles gràcies a donacions de particulars i empreses. El 1980 es va inaugurar una nova sala del Guarnimenter. L’any 1982 es creà la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l’Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l’alcalde d’Igualada.

Acte fundacional del Museu de la Pell, el juny de 1954 a l’edifici de Garcia Fossas.

L’any 1983, l’Ajuntament d’Igualada, el Servei de Museus de la Generalitat i el Gremi de Blanquers van comprar l’adoberia de Cal Granotes. El 1990 es va reobrir, convertida ja en part del museu. També l’any 1983, l’Ajuntament d’Igualada va comprar la fàbrica tèxtil de Cal Boyer per tal que esdevingués la seu del futur Museu Comarcal de l’Anoia. El projecte de museu a Cal Boyer es va centrar en la secció del Museu de la Pell, per convertir-la en un centre de referència en la museografia catalana.

El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996, va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l’Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del Patronat, a fi d’adaptar el Museu Comarcal de l’Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. El 26 de maig de 1998, el Govern de la Generalitat el va declarar secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Avui, aquell Museu de la Pell que iniciava les seves passes el 1954, compta amb més de 60.000 usuaris l’any. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d’un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l’aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d’Igualada i comarca d’abast geogràfic més restringit.

Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l’adoberia de “Cal Granotes” i “L’Home i l’Aigua”. Constitueix el pilar fonamental del plantejament museogràfic. Per les seves característiques i estructuració, és un conjunt únic i capdavanter, un dels tres primers d’aquesta especialitat existents a Europa.