1947 – Es crea el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, el CECI

59

Jordi Puiggròs / Albert Vendrell

L’any 1947 ens ha deixat per la història del segle XX a l’Anoia la creació del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI). Es va constituir provisionalment el 8 de juny de 1947 i de forma definitiva el 24 d’agost de 1947 pel Dr. Joan Mercader i Mn. Amadeu Amenós per tal de recuperar la vida cultural de la ciutat després de la guerra civil espanyola.

Entre els cofundadors es pot citar Gabriel Castellà i Raich, que fou vicepresident de l’entitat. Sota el patrocini del CECI es va crear l’any 1949 el Museu de la Ciutat, ubicat en una sala del segon pis de l’edifici que l’industrial i mecenes Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l’objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941.

Acte oficial de fundació del CECI. Parlament del Dr. Joan Mercader i Riba
al Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Igualada. 24 d’agost de 1947.

L’any 1954 el CECI va inaugurar el Museu de la Pell d’Igualada, ubicat inicialment al tercer pis de l’edifici de l’escola Garcia Fossas, i un any més tard el Museu Tèxtil, així com l’Arxiu Històric i Bibliogràfic del CECI. L’any 1950 el CECI va ser un dels iniciadors del moviment que creà les assemblees d’estudis comarcals de Catalunya.

El CECI participà en les excavacions realitzades a la Vil·la romana de l’Espelt, jaciment arqueològic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, situat prop del poble de l’Espelt, al municipi d’Òdena.

El desenvolupament de les activitats va portar a la creació de seccions: Arqueologia, Art i Patrimoni, Ciències Naturals, Economia, Ciències Polítiques i Sociologia, Estudis Clàssics, Filologia, Història, Història Medieval i Paleontologia i geologia. També té els grups filials EGAN – Espeleo Grup Anoia (creat el 1989) i Associació Bonsai i Natura de l’Anoia (1993). Ha publicat més de cinquanta llibres i la Miscellanea Aqualatensia, creada el 1949 i amb periodicitat bianual des de 1983.

Aplec de la Sala, a Jorba, l’any 1947. AFMI Fons Vives.

Activitat clandestina
El CECI es constituí el 1947 a partir del grup Anabis –en el qual hi van participar Joan Mercader, Josep Romeu, Josep M. Solà Solé, Joan Llacuna, Jaume Padrós, Josep Masana…–, que, entre 1944 i 1947, havia desenvolupat una intensa activitat cultural clandestina de caire catalanista.

En el decurs de la llarga dictadura franquista, el CECI va desenvolupar –sota la direcció del Dr. Joan Mercader i la tutela de l’Ajuntament d’Igualada– una tasca d’impuls a la investigació en els àmbits local i comarcal i de divulgació cultural de gran rellevància. I va contribuir així, decisivament, a la normalització de la cultura catalana en un context polític repressiu.

Les seves activitats, tal i com s’explica en el capítol històric de la pròpia entitat, es van centrar en les sessions plenàries amb els discursos anuals reglamentaris; en la formació de l’arxiu –amb la recollida de fons documentals privats– i de la biblioteca; en les publicacions, gairebé en la seva totalitat en català; en la formació dels museus de la Ciutat, Tèxtil i de la Pell; en la divulgació cultural a través de grups filials i en la protecció del patrimoni arquitectònic mitjançant patronats. Paral·lelament, l’entitat impulsà la coordinació dels grups d’estudis locals sorgits arreu de Catalunya a través de la seva participació en les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos.

Vista general de la Pobla de Claramunt, l’any 1947. AFMI 2867. Foto de Josep Bisbal Busquet.

En la transició vers l’actual sistema constitucional, el CECI adquirí personalitat jurídica i transferí a l’Ajuntament d’Igualada les infraestructures culturals que havia creat: l’arxiu, la biblioteca i els museus. El Centre d’Estudis passà, a partir d’aquest moment, a ser una entitat cultural sense ànim de lucre d’àmbit local i comarcal.

La producció científica derivada de les activitats dels seus membres –agrupats o no en grups de treball o seccions– es dona a conèixer a través de conferències, taules rodones… i, sobretot, de la publicació bianual de la Miscellanea Aqualatensia i de l’edició d’obres de caire monogràfic.