1946 – El rubionenc Josep Vila fabrica el primer bolígraf d’Europa

1

L’any 1946 va ser poc pròdig de notícies rellevants a Igualada i comarca. Una d’elles, però, ha quedat per la història i és poc coneguda. Té a veure amb un municipi que, tot i ser molt petit, va esdevenir “notícia” de primer ordre en aquell any. Ens referim a Rubió.
Pocs anoiencs coneixen Josep Vila Sivill, originari de Rubió, que va esdevenir una figura rellevant del catalanisme a mitjans del segle passat. I només per la vessant de la política, profundament defensor de les nostres costums, història i cultura, sinó també per un fet força original: va ser un dels “pares” europeus de la ploma estilogràfica, primer, i del bolígraf, després.
El seu nét, Albert Verdaguer, va publicar fa pocs anys un llibre sobre la seva figura, del què en va referència el periodista José Sánchez a la premsa local. Així, sabem que “gràcies a un acord amb la Generalitat durant la Guerra Civil, es va encarregar de subministrar plomes estilogràfiques als soldats” amb les que podien escriure als seus familiars.
“El bàndol republicà incidia molt en la cultura com a eina per lluitar contra el feixisme”, assegura Verdaguer, que creu que per això van promocionar l’ús estilogràfiques a l’exèrcit. Una vegada acabada la guerra, i a causa de l’autarquia, Vila Sivill va començar a crear els seus propis productes, ja que fins aleshores els importava. Així, va fabricar la primera ploma estilogràfica de l’Estat el 1940 i, ailàs, el primer bolígraf d’Europa el 1946! En els dos casos, va incloure una inscripció referent a la Corona d’Aragó aconseguint esquivar la censura franquista.
El nom de la ploma “Corona Regia” era com els historiadors catalans designaven a l’antiga corona i era de la forma que, del segle XIII al XV, se l’anomenava. Aquesta estilogràfica va ser un èxit i és la ploma de més qualitat que s’ha fabricada mai a Espanya.
Amb el cas del primer bolígraf d’Europa, el va batejar amb el nom de “Regia Continua”, tornant a fer referencia a la Corona d’Aragó i, amb això, enganyar de nou el dictador. Aquest bolígraf va ser un èxit rotund, es van exportar milers de bolígrafs per Europa, propagant una marca personal i identitària de la nostra Corona.
Políticament, va crear l’Associació Cultural Atlàntida, va ser membre del partit independentista Nosaltres Sols! i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Per a Albert Verdaguer, el seu avi representava “un patriota que va lluitar per la llibertat i la independència del nostre país”.
I, ja posats a parlar del petit poble de Rubió, el 1946, el mateix dia que es tornava el retaule gòtic a l’església després de la seva restauració per tècnics de la Diputació de Barcelona, es va beneir la nova campana de l’església. En podeu veure una fotografia en aquesta mateixa pàgina.