L’any 1922, el mes de maig, es van celebrar per primera vegada les Fires i Festes de Primavera, que es feien al Passeig Verdaguer -llavors de l’Alameda- amb una demostració molt potent del comerç igualadí. Aquesta cita anual va començar amb molta força, però després, ja en temps de la segona república, es va deixar de fer. La premsa de l’època es feia ressó de les fires, considerant-les com un trampolí de la indústria de la ciutat.
En portada, L’Eco d’Igualada de 10 de juny de 1922 afirmava que el diari, “obeint a la llei de la seva fundació, que l’obliga a defensar a cada punt i en tots els terrenys els interessos de la ciutat, fou, des del primer moment, un entusiasta enamorat de la idea d’instaurar a Igualada unes Fires i Festes de Primavera. Si en els febrosos dies de la llur organització uní el seu esforç al dels abnegats patricis que secundaren la idea, avui, després de la victòria, vol cantar a plena veu l’èxit insospitat i indiscutible que omplí de joia el cor d’aquells benemèrits igualadins amarats d’un falaguer optimisme i que aclaparà de vergonya a uns quants descastats indignes d’aitals festes. Per això avui, nostre periòdic publica aquest número extraordinari dedicat a les Fires i Festes, de Primavera, per a proclamar als quatre vents la llur eficàcia i sobre tot la gran trascendència que poden tenir aquestes fires per a el pervindre industrial i mercantil de la nostra ciutat, després de l’èxit sorollós obtingut per les primeres.
Cal reconèixer que malgrat la patina d’antigor que porten totes les fires i àdhuc el segell de costum de pobles primitius i de civilitzacions atrassades, són avui les més, modernes manifestacions de la potència mercantil i productora dels pobles que les celebren. Així veiem com les ciutats més riques i més plenes, organitzen cada any unes fíres de mostres que atrauen a milers els compradors.
¿Quin ha sigut el resultat positiu, pràctic, de les fires d’Igualada? De moment, ja abans de les fires, despertar del seu ensopiment al món mercantil i industrial igualadí; vegi’s sinó el programa de les festes amb la pluralitat d’anuncis que conté; després l’entusiasme dels expositors en la instal·lació de les casetes i finalment aquells dies amb els carrers i places plens de gent que anava d’ací i d’alià adelerada”.
Notable escultor igualadí
El 21 de gener, va morir a Barcelona el notable escultor igualadí Josep Campeny Santamaria, que va obtenir importants premis nacionals i internacionals. Entre les seves obres, figura el primer Misteri de Dolor en el rosari monumental de Montserrat. A Barcelona també hi ha diferents fonts públiques, entre elles la de la plaça Urquinaona. Va ser, probablement, el primer escultor minimalista de la seva època a Espanya. Va néixer a Igualada el 17 d’agost de 1858.
Va néixer a la Rambla de Sant Isidre d’Igualada, segon fill d’una família de vuit germans. De molt jove començà a fer escultures copiant figures del retaule de l’església de Santa Maria d’Igualada. Als 4 anys la seva família es va instal·lar a Barcelona, al barri del Raval. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (Escola de la Llotja) i l’any 1881 exposà obres a la Sala Parés, incloent-hi l’escultura d’un gos llop. Entre els seus companys d’estudis hi ha en Josep Llimona i l’Eliseu Meifrèn i Roig. L’any 1883 va anar a estudiar a París, gràcies al mecenatge de la família Muntadas, propietària de L’Espanya Industrial. L’any 1911 va ser nomenat professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la plaça Trilla de Barcelona.
Els anys 1879 i 1903 va realitzar dues escultures, en guix, dedicades als dotze treballs d’Hèrcules: en una es veu l’àliga devorant el fetge de Prometeu encadenat, mentre que l’altra mostra la lluita entre Hèrcules i l’àliga. Els originals es troben a l’Ateneu Igualadí. L’any 1972, Ros i Sabaté va realitzar sengles còpies en bronze que es poden contemplar actualment a les places de Sant Miquel i del Pilar, a Igualada.
El 1911 va guanyar el concurs per realitzar tres fonts ornamentals a Barcelona, que es van instal·lar el 19 de desembre de 1912. Una d’elles és la Font de la Granota, obra escultòrica situada davant del Palau Robert, a l’avinguda Diagonal de Barcelona.
En l’actualitat la ciutat d’Igualada atorga el Premi d’Escultura Josep Campeny.
