La lluita per l’aigua, davant l’imponent sequera que sempre ha maltractat la Conca d’Òdena, ja portava de cap a les autoritats de l’època, a principis del segle XX. Tant és així que durant el 1911 van existir seriosos intents de construir una portada d’aigües des de Santa Càndia, a Orpí, fins a Igualada. A l’any següent aquesta lluita per l’aigua es repetiria amb més projectes, tal i com podreu veure la setmana vinent.
El 8 de maig es va produir una “curiosa manifestació”, tal i com publicaven mitjans nacionals, a Carme, en la qual el poble es va manifestar en defensa de les aigües de la Riera de Carme, aprofitant la visita d’un Ingeniero del Estado. A la participada manifestació hi havia veïns de Carme, Orpí, la Pobla i la Torre de Claramunt, temerosos que el projecte de canalització de les aigües de les Déus de Santa Càndia deixessin seca la riera.
De sempre, l’aqüífer Carme-Capellades ha estat objecte d’una intensa utilització, sobretot per a la indústria paperera, que hi concentra en aquesta zona una de les majors presències del sector a Espanya. Encara avui, la Riera de Carme i l’entorn de Sta. Càndia són un paratge natural molt estimat a l’Anoia.
