Quan era una noia vaig haver d’estudiar el que no m’agradava, però la pressió familiar per -suposadament- assegurar-me un futur em va obligar a malbaratar temps i energia dels millors anys per aprendre, tot i que finalment la meva vocació es va imposar en la trajectòria professional. Avui he volgut sondejar el tema amb una companya del meu fill: “Vull estudiar el que m’agrada, però la meva mare m’aconsella alguna cosa que tingui futur”. Amb això ja en tinc prou per fer una foto instantània d’una situació personal, d’una jove del 2016, una dona que el 2026 estarà desenvolupant una tasca professional ja passat el primer quart d’aquest segle de vertigen, el de la tecnologia. I en el teu entorn, qui és més competitiu en els estudis, els nois o les noies?
“Les noies. Els nois viuen el present, i les noies pensen més en el seu futur”.
Aquesta frase ja va més enllà de la instantània, i probablement revela el diagnòstic profund de la situació.
La tecnologia -les noves tecnologies de comunicació, aplicades a totes les àrees d’activitat humana que s’han desenvolupat exponencialment desde finals del segle passat- ha canviat per fi l’expectativa del paper professional de la dona.
Ja no cal veure’s en el rol una feina “poc femenina” on els homes semblen tenir un paper més natural, unes suposades capacitats més abocades als entorns durs, a la competició dura, a la supervivència, si voleu. La revolució tecnològica iguala oportunitats i capacitats. Resolem problemes, reptes, generem idees i les gestionem, i en això tots estem en la mateixa línia de sortida.
Les nostres noves dones ho tenen clar, i saben que el futur és el que els agrada, el que volen construir. Les seves mares encara llegeixen el futur -un futur que ningú pot estar segur de com serà, de ràpid que transcorre el tempsamb un peu i bona part del cor ancorats en la lluita per la igualtat.
Ara que ja som iguals, potser més “iguals” que els homes, encara, només cal que les mares ens deixem ensenyar per les nostres filles. Potser sí que elles ja estan en condicions de triar sense pensar en assegurar-se un futur. Elles ja estan fent del segle XXI el segle de les dones, i per a les dones. Les hi ajudem?
