Recentment he tingut ocasió de compartir la presentació del dietari “Vull la llum” d’en Celdoni Fonoll, amb la Lloll, el president Quim Torra -que n’és l’autor del pròleg- i un grapat de bons amics d’Osona. Sempre és un plaer compartir idees, opinions i cançons i si ho pots fer amb persones de la qualitat humana dels esmentats, passa allò que cantava en Sisa: Qualsevol nit pot sortir el sol. Just això va passar al museu de l’Esquerda a Roda de Ter, vila nadiua de dos monstres literaris com són Emili Teixidor i Miquel Martí Pol.
Soc dels que penso que Quim Torra i Pla ha estat, de moment, el darrer president de la Generalitat. El que ha vingut després s’ha convertit per voluntat pròpia únicament en el gestor dels assumptes de l’estat a Catalunya… i no pas els més importants, sinó les escorrialles de l’administració pública. Les reflexions del President Torra, les que piula a les xarxes i les que diu de paraula en els actes públics on participa, estan plenes de raó i, si l’escoltéssim, ens menarien pel camí de la llibertat que, quan va ser President, no li varen deixar transitar.
El president Torra, sense ell saber-ho, és també un visionari. L’any 2020, al Parlament de Catalunya ja va avançar el que han confirmat les urnes: la desaparició total de Ciudadanos, un partit que només ha aportat enfrontament social i repressió contra la llengua catalana. En Celdoni Fonoll recull en el seu dietari les paraules que el president li va etzibar a l’Arrimadas al Parlament de Catalunya, anunciant-li -dos anys abans de produir-se- el que li ha acabat passant.
A banda dels seus valors polítics, Torra és també un home culte, amb una facilitat de paraula excepcional que beu de les fontss literàries més importants de la cultura catalana. Això, que el fa sobresortir entre la mediocritat política, és el que l’ha fet vulnerable davant la intransigència cavernària dels autoanomenats constitucionalistes. Qui es pensi que el varen foragitar del càrrec per una pancarta denunciada per l’extrema dreta, va equivocat. Al president Torra els varen inhabilitar per mantenir-se fidel a l’U d’Octubre i declarar-se independentista. I uns quants polítics catalans que l’havien de defensar, varen pujar al carro de la misèria moral, per foragitar-lo i ocupar el seu càrrec.
Per edat soc dels que lamentem la pèrdua de valor de la intel·ligència, cultura i valors ètics que demostraven els dirigents autonòmics de finals del segle XX a Catalunya que han estat substituïts per una colla d’indigents morals que són els que ara menen la nau institucional catalana. Una nau que ha variat el rumb. En lloc d’Ítaca han posat la proa en direcció a l’autonomia castradora que es contempla a la “Constitución Española” que en mala hora vàrem votar.
El President Quim Torra, en Celdoni, la Lloll i altres, formen part de la minoria fidel a l’U d’Octubre que ens queden. Per això sempre és un plaer escoltar-los i compartir vetllades patriòtiques.













