17.3 C
Igualada
Dijous, octubre 1, 2020

Un vodevil sense cap gràcia – Miquel Saumell

La setmana passada Mas i Junqueras van arribar a una entesa per a la convocatòria d’eleccions el proper 27 de setembre, i en les seves intervencions posteriors tots dos van començar demanant disculpes. Avui em centraré en els motius d’aquestes disculpes, és a dir, en el que ha passat en el període que va de la consulta ciutadana del 9N a l’acord assolit ara. Està molt estesa l’opinió que no ens hem agradat, que aquest episodi és per oblidar-lo. A veure, no estem parlant d’uns passavolants, Mas i Junqueras són els principals líders polítics de Catalunya. Però si ens basem en les declaracions públiques que han fet en els últims dos mesos, amb uns pobres arguments polítics o, si més no, poc coherents, només es pot concloure que tot plegat ha esdevingut un vodevil sense cap gràcia. Només en una cosa coincidien Mas i Junqueras: les seves estratègies polítiques semblaven tenir com a únic objectiu afeblir l’adversari, oblidant que l’adversari era i és, a la vegada, el soci imprescindible.
Al marge que sobre l’objectiu d’una Catalunya independent semblen anar d’acord, sovint tendim a oblidar que Mas i Junqueras són adversaris polítics, amb models de societat molt diferents. Així, segur que en aquesta negociació hi ha molta lletra petita, i té tot el sentit que n’hi hagi. Fins i tot hem d’estar disposats a admetre que potser encara no és el moment de fer-la pública. Però d’aquí a comunicar-se entre ells via SMS o Twitter, a la vista de tothom, ho trobo d’un infantilisme que frega la frivolitat. Els catalans que durant aquests mesos van arribar a la conclusió que la política catalana semblava estar en mans de persones irresponsables estaven carregats de raó.
Els ultimàtums públics són a les antípodes del que se suposa que ha de ser una negociació mínimament seriosa entre dos socis. Així, costa d’entendre que Junqueras tractés d’imposar a Mas una data per convocar les eleccions. També es fa difícil d’entendre que Mas s’hagi fet tan pesat amb la llista unitària, o de país, o transversal, o del president o com la vulguem anomenar. No calia ser un gran expert en política per concloure que l’exigència d’una llista única independentista estava condemnada al fracàs. Sortosament Mas ho va acabar entenent. Doncs bé, arribats a aquest punt encara resulta més increïble que el President pretengués condicionar com s’havia de configurar la llista electoral del seu contrincant. Això ja va ser el súmmum dels despropòsits d’un període polític tan esperpèntic que a ningú convé que es repeteixi.
@miquelsaumell

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Nou sistema per conèixer la localització d’un pacient que passa per quiròfan

La primera setmana d’octubre entrarà en funcionament un nou sistema de seguiment dels pacients que s’intervenen quirúrgicament a l’Hospital Universitari d’Igualada. Aquest sistema permet...

Aquest dissabte torna la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades

Tot a punt perquè Igualada aculli aquest dissabte la 5a edició de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, una jornada única al món...

La Volcat tornarà a descobrir camins de l’Anoia el 10 i 11 d’octubre

Els propers dies 10 i 11 d’octubre tindrà lloc la Volcat Igualada, prova de BTT prevista inicialment per Setmana Santa, però que s’ha hagut...

Igualada Comerç estrena imatge i campanya comunicativa

“Tu, ets la clau” és la nova campanya comunicativa que Igualada Comerç posa en funcionament. Aquesta campanya substitueix a la que fins ara s’utilitzava:...

El Museu de la Pell acollirà un espai permanent dedicat a l’1 d’octubre

El ple d'Igualada va votar una moció de rebuig, aquest dimarts, a la sentencia d'inhabilitació al President Torra, presentada conjuntament per Junts, ERC i...
Compartir